“Hem d'aprendre a educar respectant les singularitats”

L’educació familiar, sense cap mena de dubte. La família és l’agent principal en l’educació dels infants, però els darrers temps sembla que ha perdut aquest protagonisme i és necessari que el recuperi.

Per què pensa que la família ha perdut el seu protagonisme?

Per una confluència de factors que ens ha fet canviar el model de família sense gairebé adonar-nos-en. Per exemple, cada cop volem gaudir més temps de la vida sense els fills...

Es refereix que els pares tenen descendència a una edat cada cop més avançada?

No només a això, sinó a teories que han fet fortuna en les èpoques recents, com ara que no importa el temps que passes amb els fills, sinó que les hores o els minuts que estiguis amb ells sigui “temps de qualitat”.

I el temps que els pares escatimen a la canalla l’omplen altres agents, és clar.

Sobretot les xarxes socials, i a partir d’una edat cada cop més primerenca. No vull dir que les xarxes socials siguin essencialment bones o dolentes, però si se’n fa un mal ús és una font de problemes, i per això cal que els pares tinguin un control dels continguts i de l’ús que en fan els fills, i encara més com més petits siguin.

No està a favor dels pares autoritaris però tampoc de tractar els fills com a amics. On és el límit entre totes dues actituds?

El límit és quan t’adones que els estàs educant malament però encara i així prefereixes que et vegin com un amic abans que com un pare.

Eduquem per reacció a l’educació que hem rebut?

Sí, gairebé sempre és així.

Llavors, difícilment cap pare serà un bon educador.

Com a educadors, els pares hem de fer l’esforç de superar les influències del passat i aprendre a educar tothom respectant les singularitats de cadascú.

El filòsof José Antonio Marina diu que l’escola ha de formar els alumnes per a un futur que no sabem com serà. Quin paper correspondria als pares en aquesta proposta?

Penso que en el futur, com avui, els pares hem d’educar els fills en aquells valors que sempre seran cabdals, com ara el respecte als drets humans i la conservació del medi natural.

En el darrer mig segle han sorgit desenes de teories pedagògiques però cap no ha acabat de donar resposta als principals reptes de l’educació. Per què?

Vivim en un món heterogeni i en constant transformació, i les teories pedagògiques intenten adaptar-se en cada moment a aquest escenari canviant. L’important és que els nous models incorporin allò de bo dels models anteriors i, al mateix temps, cal proporcionar una millor formació i ser més selectius amb el professorat, perquè no tothom està capacitat per ser un bon professor.