“Ara recollim els fruits de les escoles superiors de jazz”

Quan portes anys fent classe de seguida t’adones qui està més verd i qui està més preparat, de manera que la feina de selecció ha consistit bàsicament a veure els vídeos que han enviat els alumnes que volien prendre part en el projecte i fer la tria dels 33 membres de la banda.

N’hi ha cap de l’escola de música de la Seu?

N’hi ha tres: l’Alba i l’Estanislav, que toquen el trombó; i el Gil, que toca la trompeta.

Per bons que siguin, sempre és més difícil tocar plegats, i encara més amb tan poc temps per assajar. Com ha solucionat aquest entrebanc?

És cert que hem anat molt justets de temps per assajar, però no tinc cap queixa del resultat final. Són molt bons individualment i sonen molt bé junts. Penso que l’encert ha estat triar un repertori un pèl més difícil del que hauria aconsellat la seva edat. Han hagut de tocar al límit de les seves possibilitats, però això els ha obligat a posar tota l’atenció i tota la il·lusió perquè l’actuació els sortís bé.

Hi haurà més concerts durant l’estiu?

En principi només hi ha prevista una actuació a l’estadi de l’Espanyol, al maig, conjuntament amb tots els grups dels diferents estils musicals que han participat en el 25è aniversari de l’ACEM. Es va pensar de fer-ho així perquè cada grup és una gentada; però com que, en comparació, nosaltres som una colla petitona, estem mirant si podem donar certa continuïtat al projecte, perquè no hi ha cap plataforma com aquesta de referència al país.

Els darrers anys hi ha hagut un augment notable de músics joves que es volen dedicar al jazz. A què ho atribueix?

En comparació amb els anys 80, quan jo vaig començar, el moment actual és meravellós. Penso que ara es comença a recollir el fruit de la feina que han fet les aules de jazz de les escoles superiors de música. Només a Barcelona n’hi ha tres, tantes com a la resta del territori espanyol. I això atreu un munt de músics d’arreu que conforma un entorn molt enriquidor per aprendre.

Però, al mateix temps, els locals especialitzats amb prou feines es mantenen, si no tanquen.

No es pensi que n’hi havia tants, de locals especialitzats. I actualment tampoc no costa gaire trobar locals tronats on tocar a Barcelona o a les principals ciutats del país, sempre que et resignis a cobrar poc o gens, i a actuar en condicions ben precàries.

Vostè, però, va començar com a intèrpret de tuba. Com és que es va passar al jazz?

Estic segur que al món hi deu haver un munt de músics que s’ho passen d’allò més bé tocant en una orquestra simfònica; però fa quaranta anys, a mi aquesta perspectiva no em deia res: preferia tocar jazz en una big band amb altres músics com jo. Penso que el jazz és un tipus de música amb un plus de sociabilitat que la fa especial, almenys per a mi.