“Aquí tothom que vulgui venir a cantar és benvingut”

Sí, aquí, a Andorra, només se’n fan a Ordino, a Sant Julià i, d’una altra manera, amb lletres més satíriques, a Encamp. La Massana també en fa, però en un aplec a Organyà, no al país.

Com va iniciar aquesta tradició a la parròquia?

Les caramelles d’Ordino les va començar a dirigir el mestre Florit el 1960, fins a la seva mort. Durant un breu parèntesi, no recordo de quants anys, es van contractar grups catalans, fins que el 2001 jo mateix vaig assumir la direcció de les caramelles.

El repertori és autòcton?

Sí, totalment. Pràcticament totes les cançons estan fetes aquí, a Ordino. Aquest any, per exemple, comencem amb Primavera ordinenca, amb lletra de Guillem Benazet i música escrita per mi mateix, la segona cançó serà Muntanya i cançons, amb lletra i música de Guillem Benazet, la tercera es diu Vals de caramelles, que també és de Benazet, i acabarem amb l’himne andorrà.

Les cançons i el format de la cantada varien any rere any?

El repertori sí, i de fet acostumem a estrenar una cançó nova cada Pasqua. Pel que fa al format, sempre és el mateix: a les dotze del migdia cantem les quatre cançons a la plaça Major i tot seguit fem un recorregut pel centre del poble.

Quanta gent hi participa?

En total serem una vintena de cantaires i dos músics, acordió i flauta travessera. I tot i que és la Coral Casamanya qui organitza les caramelles, tothom és convidat a participar, tant d’Ordino com d’altres parròquies. Qui vulgui venir a cantar sempre és benvingut: hi tenim des de nens de 8 anys fins a persones jubilades.

En alguns llocs les canten només els homes...

Bé, només a la Seu d’Urgell, perquè allà les caramelles estan molt lligades a la Germandat de Sant Sebastià, que és una entitat on només hi ha homes. També és cert que durant dos o tres anys s’hi van fer caramelles de dones, com a protesta.

Quin és l’origen de les cara­melles?

Aquesta tradició ve de molt antic, del segle XVII, però ha anat patint algunes modificacions.

Quines?

En un principi, les cançons tenien un vessant tant religiós com profà: d’una banda, se celebrava l’arribada de la primavera, el canvi de temps, l’inici de l’època de les collites i de les pastures. De l’altra, es festejava la resurrecció de Jesucrist. Les dues tradicions es van mesclar, i amb el temps les caramelles s’han anat transformant. Per exemple, el segle XIX es van incloure també cançons d’amor. A dia d’avui, el repertori religiós pràcticament ha desaparegut.

L’estructura musical de les cançons sempre és la mateixa?

Actualment, els formats més habitual de les cançons són sardanes i valsos. És a dir, temes amb compàs binari i temes amb compàs ternari. Durant la cantada, les dues formes es van alternant.