Carlos Zaragoza
“El saxo té un timbre que encaixa amb qualsevol grup”
Guanyador del concurs solista del Sax Fest. 23 anys. Nascut a Toledo, va començar a estudiar música als 9 anys. És la segona vegada que participa en el concurs i l’any vinent tornarà per oferir un concert sencer.
Quan li va néixer la passió pel saxo?
Doncs va ser una mica de casualitat. Buscava un instrument per poder tocar amb l’orquestra del meu poble i dubtava entre el saxo o la flauta travessera. Al final, em vaig decidir pel saxo perquè m’agradava molt el seu so i crec que lliga molt amb mi.
És un instrument de moda?
No sé si és la paraula correcta. El que sí que és polivalent. És relativament nou i no té un repertori clàssic al darrere que l’obligui a tocar els mateixos temes. És perfecte per experimentar i per això està creixent molt entre els grups de música contemporània.
No està molt condicionat a la música jazz?
No. S’utilitza per a molt més que per a un estil concret de música. El saxo té un timbre que encaixa amb qualsevol grup. Té un so característic que enganxa i aquest és un gran avantatge per a qualsevol banda que vulgui sonar una mica diferent.
Com va conèixer el Sax Fest?
Fa tres anys quan començava a estudiar al conservatori superior de Saragossa alguns companys s’hi van presentar i em van animar a fer-ho, i va ser la primera vegada que vaig venir.
I se li va quedar l’espineta del triomf, oi?
No, ni de bon tros. Els concursos me’ls prenc com una oportunitat per millorar i experimentar nous aspectes de la música. La primera vegada va ser un repte perquè era més jove i no coneixia gaire bé aquest món, per això m’ho vaig prendre més aviat com un projecte personal.
I a la segona va la vençuda. Va guanyar el concurs de solistes.
Sí però no m’esperava ni molt menys aconseguir-ho. Jo m’hi vaig presentar amb la idea de fer-ho el millor possible però en un concurs com aquest mai saps fins on pots arribar. Només per arribar a la final ja estava molt satisfet, però el fet de guanyar va ser una gran alegria.
Quina va ser l’arma secreta que va utilitzar per alçar-se amb el triomf?
Vaig aprofitar la peça que el concurs deixa a la lliure elecció del músic per escollir un tema que conec molt bé i que m’agrada molt, ja que s’adapta molt bé a mi i a la meva manera de tocar. Es diu Laberinto III, de David Soley, i suposo que això em va permetre diferenciar-me.
Amb què es queda quan guanya un concurs?
La principal recompensa és veure com el que fas agrada a la gent o al jurat. Els músics treballem molt i no sempre se’ns reconeix i, en el meu cas, el fet de guanyar i poder venir l’any vinent a oferir un concert ja representa una gran alegria.
Es quedarà aleshores alguns dies per conèixer el país?
Doncs espero que sí. Només he vingut les dues vegades que he participat al Sax Fest i estàs massa concentrat en la música per gaudir del país. M’han dit que hi ha un balneari molt famós i potser hi passo la pròxima vegada.