“El discurs de la dreta radical sempre és una catàstrofe”

Aquest lema com a resposta és magnífic. Tenim por però la superem racionalment i, per tant, manifestem que estan derrotats. Les societats democràtiques sempre vencen els totalitarismes.

A què ens enfrontem?

Ens enfrontem a una ideologia totalitària que instrumentalitza la religió, que vehicula els seus missatges en paràmetres religiosos.

Diu que hi ha errors de conceptualització.

S’ha de distingir molt bé entre què és Islam i què és gihadisme perquè si no els estem fent la feina des del punt de vista narratiu. Clarificar conceptes i establir els paràmetres per encarar el problema és molt important.

I a partir d’aquí?

S’ha de canviar el plantejament inicial, d’una posició reactiva a una actitud proactiva i preventiva.

Per part de qui?

De les administracions però també de la societat civil. Els problemes se solucionen amb més democràcia. Per tant, s’ha de donar una resposta del conjunt de la societat amb uns mecanismes, estructures i coneixements per poder visualitzar el problema.

Són efectius els programes de contrarradicalització?

Els sistemes català i espanyol segueixen el model francès, basat a multiplicar la capacitat de recollir informació de les forces de seguretat. Està bé però és incomplet.

Cap on ha d’avançar la societat?

En un mateix territori es poden establir tres tipus de relació: convivència, coexistència i enfrontament. La realitat empírica ens diu que estem en una situació de coexistència. Si ho fem bé assolirem convivència democràtica i una hegemonia dels valors cívics.

Quin paper han de tenir les comunitats més exposades?

Han de llegir la narrativa gihadista com una cosa de pirats. Hi ha d’haver una coordinació amb les administracions locals, les més properes al ciutadà, per detectar problemes en una fase inicial i a partir d’aquí, segons la naturalesa del problema, establir un protocol d’actuació per solucionar-lo.

Creu que s’han de reajustar els models d’integració?

Evidentment, perquè estem en una societat plurièdrica.

La manca d’identitat és un factor decisiu per la radicalització?

I tant. En una societat pluricultural com la nostra hem d’aconseguir que el sentiment d’identitat sigui compartit.

I com s’ha de fer?

Totes les persones s’han de sentir estimades i acceptades. Les seves creences han de ser compartides amb altres valors que conviuen en un mateix espai.

Però hi ha discursos, com els d’extrema dreta, que no ajuden.

Es converteixen en agents ideològics i culturals dels terroristes. El discurs de la dreta radical sempre és una catàstrofe perquè contamina els partits conservadors. És el contrari del que s’ha de fer perquè proposen menys democràcia.