Meritxell Farrero
“Si no fos per les ONG, el món seria pitjor del que és”
Mans Unides necessita 132.000 euros aquest any. Porta vuit anys al capdavant de l’entitat desenvolupant projectes com la rehabilitació d’una escola bressol al Senegal o un hospital per a malalts de sida al Camerun.
Andorra és una societat solidària?
Sí. Nosaltres no ens podem queixar perquè cada any tenim un pressupost bastant elevat i sempre el complim.
Tot són donatius individuals?
Aquest any l’objectiu són 132.000 euros i estem molt a prop d’arribar-hi. L’any passat en vam recaptar 138.000 i aquest any Govern ens finança un projecte amb 40.000 euros.
Quins projectes tiren endavant?
El més important és un hospital per a malalts de sida del Camerun, on gràcies a això els percentatges de sida han disminuït i es treballa amb nadons de mares seropositives. També tenim un projecte al Senegal per rehabilitar una escola bressol que l’ha pagat íntegrament una família d’Andorra amb 19.000 euros.
Al llarg dels anys ha anat variant la capacitat de la gent per col·laborar?
Cada any hem recollit bastants diners. Potser ha anat una mica a menys per la crisi, però tampoc ha baixat moltíssim.
Com ho fem per ajudar països en vies de desenvolupament quan a casa nostra també es passen dificultats?
És veritat que a Andorra també hi ha gent que té dificultats, però quan mires el que hi ha a aquests països és molt greu. S’ha d’ajudar la gent d’Andorra però tampoc podem tancar la porta al que està passant allà.
I com podem actuar?
Si tens capacitat econòmica per ajudar has d’ajudar els dos. Només ajudar la gent d’aquí i no pensar en la gent dels països subdesenvolupats és molt injust perquè la fam allà s’ha agreujat i si no fos per les ONG, aquesta gent estaria pitjor del que estan. Quan veus que estan molt pitjor que nosaltres has de fer alguna cosa.
Però a banda de fer aportacions, com més podem ajudar?
Si pots és bo fer un donatiu, però d’una altra banda també has de fer l’esforç de no malgastar els aliments. També consumir comerç just i viure de manera més humil. Però estem en una societat que ens porta a fer el contrari.
Consumir comerç just perquè comprem en empreses que perjudiquen aquests països.
Sí, i és difícil sortir d’aquí perquè són marques en les quals tothom té accés. Estan molt popularitzades i és difícil deixar de comprar-hi. Però si comencem a veure que estan explotant nens a poc a poc el missatge s’anirà difonent.
De poc serveix fer un donatiu si després ens alimentem o comprem roba feta per menors d’edat a l’Àsia.
Sí, però si fas un donatiu ja és molt [riu]. Més que atacar una marca en concret nosaltres el que fem és conscienciar i dir el que passa als països.
Que el que passa sovint és responsabilitat del dit Primer Món.
Sí, nosaltres vam ser grans colonitzadors i ara aquests països estan deixats. I és molt injust perquè són països molt rics i no els arriba res.