“S'ha de fer crítica des de tots els àmbits”

Va una miqueta sobre la situació a Catalunya però em vaig inspirar amb una cosa que havia viscut. Passejava un dia per Barcelona i vaig veure un home com molt estrany, vestit amb una americana molt gran. Se’m va quedar la idea al cap i li vaig començar a donar voltes. I un dia em va arribar la notificació del Carnet Jove que feien el concurs i vaig pensar en aquella història.

La imatge d’aquell home l’inspira per escriure el relat?

Sí, vaig començar a pensar en ell, que aquell home segurament no era independentista i que estaria en contra de tot el que està passant... és una història que se’m va quedar al cap i que vaig reprendre quan vaig saber del concurs perquè vaig pensar que per a format breu servia.

I per què aquesta connexió amb la situació política catalana?

És un tema que tinc molt al cap i em va sortir. Més que una crítica el que he volgut fer era com una conversa terapèutica amb mi mateixa en la qual m’intento animar i no oblidar el que poso al text, que tota aquesta gent que es fa dir abanderada de la justícia al final acabaran patint això que estan predicant ara.

Són aquells que defensen la ‘Justícia sense matisos’?

És aquesta gent que es pren la justícia de tal manera que condiciona la resta, que això és així i es porta fins al final. I hi ha coses que no són així. Ara mateix considero que s’estan vulnerant moltes coses i que s’hauria d’afrontar d’alguna altra manera.

És un tema que genera opinions molt enfrontades. Com ho viu vostè?

Jo em sento molt lliure, des del respecte. En el cas d’Andorra, a nivell polític entenc perfectament que no es posicioni, però potser a nivell social crec que falta un moviment molt més fort perquè al cap i a la fi s’estan vulnerant drets fonamentals al país veí i avui són ells i demà podem ser nosaltres. Fent aquesta petita aportació amb el relat em sento satisfeta.

Creu en el poder i el paper de la literatura de fer crítica social.

S’ha de fer crítica des de tots els àmbits. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual i per mi tots els formats són vàlids: la literatura, un curtmetratge, una pel·lícula, un anunci, una obra artística. La qüestió és poder expressar el que sentim, evidentment respectant l’opinió dels altres.

Escriu normalment?

No, de fet mai.

I per què un microrelat?

Em va agradar el format. Vaig pensar: tinc allò que em balla pel cap i ho escric. I és l’últim any, tinc 30 anys i ho feia ara o ja no podria [riu].

Com li va l’experiència de la docència?

És una cosa que mai m’havia plantejat, i la veritat és que m’encanta. M’ho passo molt bé amb els alumnes i és com molt el tòpic però és així, ells també m’ense-nyen molt.