“La meva vida sencera gira entorn de les acrobàcies”

Jo treballo amb cordes i amb teles i la gran diferència és que amb les primeres necessites aplicar més força que amb les segones. A més, també necessites una superfície dura per posar els peus, i evidentment a Caldea no es donaven aquestes condicions. (Riu)

Com es va formar aquesta associació amb un violinista sorgit de la televisió?

No sabria com dir-ho exactament. Una persona d’aquí em va comentar si volia fer-ho i no m’ho vaig pensar. Ell tocava cançons molt conegudes i ballables i a mi m’encanta moure’m.

Ja té nous projectes de col·laboració al Principat?

He fet alguns espectacles aquí i també he impartit classes, ja que combino les dues coses. Ara mateix estic preparant alguna cosa però encara no està tancada, així que esperem que es confirmi i pugui tornar aviat.

D’on va treure aquesta passió per viure penjada constantment?

Estic enamorada de la tela des que vaig veure practicar a una noia allà on vivia. Vaig aprendre a dominar-les i després vaig evolucionar cap a la corda, que és més circense. Des d’aleshores, la meva vida sencera gira entorn de les acrobàcies.

En quin sentit ho diu?

Doncs que a la meva parella la vaig conèixer en aquest món. Els meus fills m’acompanyen allà on vaig i que moltes de les meves amigues les he conegut, o bé a través de les acrobàcies o bé fent-los classe.

Tal com parla no sembla que es vulgui despenjar, encara, o sí?

No, gens ni mica. Pensa que quan fa dos o tres dies que no m’he pogut penjar, me n’entren unes ganes boges i aprofito qualsevol tela que trobi per practicar una mica. El meu pare, amb 72 anys, encara participa en alguna carrera de motos i jo vull tenir aquesta força per seguir molts anys més.

El seu pare és Benjamí Grau, expilot de motociclisme que va tenir molts èxits en la dècada dels 70. D’ell li ve la passió per l’esport?

Són dos mons completament diferents però segur que hi té a veure. Però també et dic que ens assemblem més a nivell personal, ja que ell, malgrat guanyar molt, tenia devoció per la família i a mi em passa el mateix.

Combina les classes amb els espectacles. Quin dels dos li dona per menjar?

Els dos alhora, ja que sense un d’ells segurament no podria fer l’altre. També crec que no podria viure sense un dels dos perquè per una banda m’encanten les persones i per això faig classes, però les arts escèniques són la meva passió. Gràcies a les teles he trobat la manera perfecta de combinar aquests dos espais i per això voldria que tothom les sabés utilitzar.