“Treballem 12 mesos l'any perquè el torneig surti bé”

En fem una valoració positiva més enllà d’alguna incidència lleu amb la pluja, que ens va fer canviar algun partit d’un pavelló a un altre. Nosaltres avaluem a partir de les respostes que obtenim dels equips i acompanyants, i han estat força positives.

Quin és el secret per a l’evolució que ha tingut el torneig des de l’inici, fa onze anys, fins ara?

Crec que n’hi ha dos. El primer és que treballem 12 mesos l’any perquè això surti bé, perquè un torneig així no es pot preparar en dos dies. I l’altre és que no només ens enfoquem en la competició, sinó que volem que els nanos i els pares sentin que preparem un torneig perquè el gaudeixin.

Imagino que moure quasi 2.000 jugadors, 168 equips i acompanyants en dos dies no és gens fàcil.

És certament complex i per això tenim quasi 200 persones a l’organització. Requereix una preparació important uns mesos abans per buscar acords amb els hotels, Caldea o Andorra Telecom perquè puguin tenir wifi. Hi ha molts mesos de treball que s’acaben plasmant en dos dies

Què és el més complicat a l’hora de fer un esdeveniment com el TIM Andorra?

Pel que fa a competició és intentar que els equips juguin amb gent d’un nivell similar. Això fa que hagis d’estar analitzant diverses vegades com evolucionen els equips a les seves competicions. I també tota la gestió prèvia de les inscripcions, ja que teníem jugadors i acompanyants a 13 hotels.

Quins reptes de futur tenen?

Ens agradaria recuperar la instal·lació del Pas de la Casa o el Perecaus de Canillo, i encara que sigui una entitat privada també el pavelló del col·legi del Pirineu. Ens sembla que és l’única manera de créixer i superar la barrera dels 200 equips.

Actualment fan el TIM de bàsquet i de vòlei. S’han plantejat incorporar algun altre esport?

Vam fer fa uns anys una incursió en un torneig de futbol sala. Però necessitem allò de zapatero a tus zapatos, ja que nosaltres coneixem molt bé els intringulis del món del bàsquet. Però no descartem fer altres coses.

Com diu, vostè és un home de bàsquet. Com veu la temporada del MoraBanc Andorra?

Ha anat clarament de menys a més. Llàstima del dia de l’Obradoiro, però penso que el play-off està pràcticament garantit. Teniu la sort de tenir un gran entrenador que en sap molt de bàsquet, a més de la feina de la junta directiva. Els que som del món del bàsquet sabem que mantenir-se a l’ACB no és fàcil i costa molt esforç, i crec que el país s’ha de felicitar de poder tenir l’equip a la part alta de la lliga perquè és un aparador molt important, i més si es torna disputar competició europea l’any vinent.