“Em veig dedicant bastant temps a aquesta samarreta”

La primera sensació que ve al cap és de molta il·lusió i et sents molt content perquè representes el teu país. No m’ho esperava. Feia poc que havia fet els 18 anys i mai havia jugat un partit amb sèniors. Tenia moltes ganes de començar.

I una vegada ja va debutar, què va sentir?

Al moment d’entrar al camp, molts nervis, però després, una vegada vaig tocar la primera pilota, ja va marxar tot i vaig entrar dins del partit. També vaig sentir molt orgull a nivell d’equip i personal. Primer perquè vam plantar cara a Croàcia, que no és una selecció fàcil, i després perquè era el moment del debut.

A més, quan va entrar al camp li van fer una bona ovació. Va contribuir als nervis?

Una mica, sí, però també va fer que ho afrontés amb més ganes i motivació. Sempre que hi ha gent que et ve a veure i a donar suport t’ajuda, però la bona ovació va ser perquè tenia un bon equip júnior d’amics al costat. Som bastants i si qualsevol de nosaltres arriba a una fita important com aquesta hi seríem tots per animar-lo.

Imagino que ara l’objectiu és seguir entrant a la selecció?

Sí, totalment. Una vegada dins, la feina acaba de començar i he de treballar encara força per mantenir-me dins de la selecció i per ser titular els propers anys. Sempre buscar el progrés.

Els ‘isards’ estan patint un relleu generacional. Com es viu des de la part dels joves?

Fa uns 15 anys hi va haver una generació de jugadors que van aconseguir força victòries amb Andorra i van marcar molt. És gent que per molt que sigui més gran té molta qualitat. Ara s’està invertint en nosaltres, els joves, i ve una generació que va cap a amunt.

Per tant, creu que s’està treballant bé?

Sí. De fet és el de sempre a qualsevol equip, els veterans t’ajuden a ser més bo i a entrenar bé. Hi ha una diferència de nivell perquè fa tota la vida que juguen, però ells ajuden a fer-te més fort.

Creu que es podrà pujar de categoria aviat amb els ‘isards’?

Sí, perquè crec en el grup i en la família que som. Si hem estat allà podem tornar-hi. Costarà però amb ganes i collons, que és el que fem a Andorra, es podrà aconseguir.

Es veu dedicant-se al rugbi?

Potser no com a professional, perquè és molt difícil d’arribar-hi, que seria una il·lusió, però com a hobby em veig dedicant bastant temps i minuts de la meva vida a aquesta samarreta.

I aleshores, a què es vol dedicar?

Just l’any vinent marxaré a Tolosa i començaré la carrera de física, però no sé com anirà la cosa ni si hi arribaré.