“Un dels dilemes dels pacients és trobar el sentit de la vida”

Les cures pal·liatives són una atenció que està centrada en la persona, quan es troba en l’etapa final de la malaltia, des d’un punt de vista global i de la visió de la malaltia més ampli. Fem una valoració de totes les dimensions de la persona: els aspectes físics, psicològics i espirituals.

Com ho fan per treballar envoltats de patiment i viure el dia a dia personal?

És una pregunta que a vegades ens fem. És la nostra feina, però tots tenim el nostre dia a dia. És una feina que requereix molta escolta activa, molta empatia i forma part de la manera de fer o de ser. És veritat que intentes no emportar-t’ho a casa, però sempre hi ha casos que t’afecten. Nosaltres sempre diem que per cuidar els altres ens hem de cuidar nosaltres mateixos.

Hi ha bones maneres i males maneres de morir?

Morir bé o malament és un terme complicat. Des de la unitat l’objectiu que tenim és millorar la qualitat de vida del pacient en l’etapa final de vida. Intentem avançar-nos per planificar quin és el desig del pacient, on vol morir i quines fases passarà en el procés de malaltia.

Quines necessitats tenen els pacients quan es troben en l’etapa final de la malaltia?

Depèn, és molt diferent passar per una malaltia oncològica d’una persona jove, d’entre 40 o 50 anys, que una persona que en té 80 i a més pateix una insuficiència orgànica. Un dels dilemes dels pacients és trobar el sentit de la vida.

El sentit de la vida?

És una de les necessitats o dels dilemes que més tenen els pacients. Què hi haurà després, què passarà, un repàs de vida. La malaltia genera un estrès emocional i espiritual.

Com donen resposta a aquestes preguntes?

Hi ha pacients que amb la seva religió reben la resposta de què passa quan ens morim. És una pregunta que genera por i quan la gent està arribant en el procés de l’etapa de final de vida doncs moltes vegades genera més ansietat perquè no hi ha sempre resposta.

I les persones que no creuen en cap religió?

Doncs hi ha persones que et diuen: mira, he arribat fins aquí, he passat aquest procés, ho accepto i me’n vaig amb pau. A vegades només d’haver fet aquest repàs de vida i haver arribat fins aquí hi ha una certa acceptació.

Què respon quan li pregunten què passa quan ens morim?

Penso que el millor és viure segons els criteris i els valors de cadascú. Tenir la sensació que estic vivint i aprofitant la vida. A tots ens arriba l’hora de morir, a vegades per una malaltia i alguns cops per un accident. No em plantejo què passarà després.