“Pretenem donar continuïtat a l'estil de vida previ”

La ruptura que es dona quan una persona passa del seu domicili a un centre residencial és molt forta, i amb aquest model es pretén donar el màxim de continuïtat a un estil de vida previ.

Per què el canvi?

Hi ha diversos elements. El primer és que és el que tenim, que és el model tradicional. El que s’ofereix normalment és una atenció molt uniforme, no té en compte el que és la singularitat de cadascuna de les persones. A més, amb un enfocament molt clínic i protector, que és bo perquè atenem persones molt vulnerables i fràgils, però si es porta a l’extrem el que fa és restringir la llibertat de les persones i acabem usant pràctiques com ara les subjeccions físiques i químiques per una seguretat, al meu entendre, mal entesa.

Es tracta de tenir més en compte les persones?

Els estudis apunten que no arriben a un vuit per cent les persones que optarien per un centre residencial quan tinguin una necessitat d’ajuda i suport a la vida diària. I això ens ha de fer pensar i reflexionar.

I què vol la gent?

Tot va en línia al que el model d’atenció centrat en la persona estableix quant a flexibilitat, relacions molt més properes, que no s’assembli a un hospital... Partint que el que tenim és això i que les persones volen una altra cosa això ens fa pensar i, amb visió de futur, ens plantegem iniciar un procés de canvi.

Com s’enfoca quan es tracta de persones molt dependents?

S’ha de seguir promocionant l’autonomia decisòria de les persones, inclús en situacions de dependència. És difícil de fer però és l’eix i l’objectiu de la implantació d’aquest model. Per això s’ha d’intervenir en molts àmbits. D’una manera molt clara en aspectes organitzatius.

Vostès han impulsat unitats de convivència.

Estem transformant els espais en unitats de convivència on hi hagi unes quinze persones que viuen amb tots els serveis i de manera autònoma a les altres unitats de convivència del mateix centre residencial. Tenen, a més, un personal fix. Treballant amb un grup reduït és possible la flexibilitat en el dia a dia. Perquè ens hem de demanar com vivia aquell senyor o senyora ahir a casa seva. Quins horaris, costums o hàbits tenia.

Hi ha informació de la millora que suposa en l’usuari?

És complicat perquè estem parlant d’aspectes que sovint són intangibles. Però a mi no em fa falta una puntuació per saber que aquell senyor viu millor ara que abans. És important l’avaluació qualitativa i l’observació.