“Txernòbil és el sant Grial de l'exploració urbana”

No res. Prou que n’he fet! Però tinc esperit d’explorador, i em cridava molt la idea de visitar un lloc com Txernòbil: pràcticament abandonat, on només deixen entrar unes 70 persones cada dia, i que explica una història diferent a la que pots trobar als llocs típicament turístics. És el sant Grial de l’exploració urbana.

Què és l’exploració urbana?

És una branca de la fotografia que consisteix a retratar racons i llocs en decadència o abandonats, generalment amb un cert interès històric. És una afició que requereix força preparació prèvia, atès que moltes localitzacions presenten un risc elevat d’esfondrament, es troben en indrets remots i l’accés és sovint prohibit per les autoritats locals, com ara a Txernòbil.

Quina sensació va tenir, en arribar-hi?

La zona d’exclusió gairebé no ha canviat gens els darrers trenta anys. Quan hi entres t’envolta un silenci estrany: hi ha molta vegetació, molts arbres, però no se sent ni un ocell. Els edificis, deserts, inhabitats, són el testimoni fidel de com tot un poble va ser víctima del règim de l’època.

No l’espantava el risc de contaminació radioactiva?

Em vaig informar abans d’anar-hi i em van assegurar que si segueixes les indicacions, no has de patir cap problema de salut.

I se’n refia de qui li ho va dir?

Te n’has de refiar, perquè són els que organitzen l’estada. A més, al control de l’entrada et donen un aparell que registra en tot moment la dosi de radiació que reps.

Quines són les normes de seguretat per entrar-hi?

La principal norma és no romandre a l’àrea contaminada durant més de dos dies. Has de vestir roba gruixuda i anar amb calçat totalment tancat, de manera que la superfície de pell exposada a la radiació sigui la mínima possible. I no seure a terra, perquè és on hi ha més concentració de materials radioactius...

On va passar la nit?

A un alberg que està vinculat a l’empresa que organitza el viatge. És l’únic lloc on pots dormir i menjar.

Aliments no contaminats?

Això no ho poden garantir, i el cert és que m’estimo més no saber-ho. Tanmateix, tampoc no hi ha cap seguretat que la contaminació hagi desaparegut totalment a la resta del país, ni tan sols dels països veïns.

El viatge, el va fer sol?

No. Es fan viatges organitzats d’unes vuit persones. En el meu cas, vaig coincidir amb gent del Regne Unit, Bèlgica i Eslovàquia.

Compartíeu la mateixa motivació per anar-hi?

Els seus referents eren més aviat pel·lícules o llibres de culte en què ressona la catàstrofe de Txernòbil.