Rosa Guerris
“En 29 anys de trajectòria, he trobat a faltar dones policia”
Va ser una de les tres primeres dones a formar part del cos de policia
Actualment és formadora d’agents i treballa a la sala d’informació i de coordinació on es reben les trucades d’emergència dels ciutadans. L’agost de l’any que ve complirà 30 anys de servei al cos.
Per què va decidir ser policia?
No va ser una decisió que tingués pensada. Vaig acabar els estudis i es va treure el primer edicte per a dones policia. Ens vam presentar conjuntament amb una amiga a qui malauradament no van agafar i jo vaig ser admesa amb la Mercè Ubach i la Núria Fabregat.
Què li aporta la seva feina?
He tingut experiència en diferents llocs de treball, però encara que sempre estiguis a la mateixa àrea o unitat, és una feina que mai t’avorrirà. No és una rutina. Tot i que hi hagi una situació que d’entrada pot ser similar a una altra, no n’hi ha cap que sigui igual i cada dia aprens alguna cosa.
Ara segueix estudiant?
Soc diplomada en Turisme i actualment estic fent el bàtxelor en Dret online a la Universitat d’Andorra. Ho faig més aviat com una afició, i la veritat és que t’ajuda molt a ampliar els coneixements relacionats amb aquesta feina. Ara també soc formadora a la policia en delictes contra l’odi.
Quina visió té de la dona po- licia?
En 29 anys de trajectòria, he trobat a faltar dones policia. Suposo que és a causa del desconeixement de la feina o pel tòpic que poden pensar que és una feina més aviat per a homes, i no és cert en absolut. La dona fa una funció molt específica i molt necessària depenent de les tasques. També he de dir que no hem d’interpretar el col·lectiu de policia per homes i dones, sinó per ciutadans o persones que han decidit dedicar la seva vida a aquesta feina i que són valorades per la seva capacitat i per les habilitats que tenen.
S’ha trobat amb casos de masclisme?
A l’inici, en ser les primeres dones policia, això va crear un xoc en un col·lectiu en el qual tots eren homes. El fet d’entrar dones policia amb un càrrec de comandament com a oficial o comissària potser podria xocar una mica, no tant pel fet de ser dones, sinó per la novetat. Però va ser més el xoc d’acostumar-se als canvis, perquè ens fan por a tots sigui d’una manera o d’una altra.
Quin record té dels seus primers dies com a policia?
Recordo un control d’immigració amb un company que feia dos metres. Vaig ser molt seriosa amb la persona que controlàvem, que devia pensar que si jo era d’aquella manera, el meu company ves a saber! Va ser curiós.
Quina relació ha mantingut amb la Mercè i la Núria?
Per circumstàncies de la vida, elles s’han jubilat, però continuem tenint molt bona relació que hem mantingut sempre.
Com transmet la seva experiència als agents que acaben de començar?
Podem aportar moltíssim. Aportem la nostra experiència i el nostre granet de sorra segons el que hem viscut. Posaran a la pràctica el que han après a classe.