Lluís Garcia
“El bon tracte amb el client és un valor afegit important”
Passió per un ofici amb vocació de servei. En Lluís va arribar al país el 1975. Després d’acabar els estudis va començar a treballar a diferents feines del sector serveis i actualment ho fa en una gasolinera de camí a Encamp.
Lluís Garcia
Quant temps fa que s’hi dedica?
Dos anys i mig. Abans havia treballat a l’hostaleria, uns vint anys, també havia tingut un bar i vaig fer de pedrer, però fa set anys vaig tenir un accident i això em va fer canviar de feina.
Com és el seu dia a dia?
La veritat és que em va bé perquè faig torn de tarda. Començo a les tres i acabo a les deu. Faig el control de la instal·lació i omplo els dipòsits amb benzina.
Quin tipus de client tenen?
En aquesta benzinera normalment tenim molt client francès, tot i que moltes vegades també ve gent del país.
Els preus han canviat molt?
Molt! Quan tenia 18 anys un litre de benzina costava catorze o quinze peles. Ara puja sovint.
Amb més freqüència?
Gairebé cada cap de setmana tens pujada. Això abans no passava, era cada quinze dies o una vegada al mes.
Com s’efectuen els canvis?
Normalment ens truquen a la tarda del dia abans i els canvis es fan a les dotze de la nit.
Se sap de memòria els preus que hi ha?
(riu) Canvien molt sovint, i amb els avenços informàtics gairebé sempre ho he de mirar per dir-ho. Ara està tot molt informatitzat, s’ha de conèixer bé la maquinària i saber com funcionen els diferents tipus de targetes a l’hora de pagar.
Com ha de ser el tracte al client?
És molt similar a l’hostaleria. Aquí potser tens converses sobre el temps que fa, preguntes d’on venen, o els clients et demanen on poden anar o no. Fas com un servei d’informació diària, a cada moment.
Tot i això, és un ofici que s’està perdent...
A les d’altres empreses s’està perdent. Aquí som nosaltres els que omplim els dipòsits i fem aquest servei, i això es nota. A França ja no es fa, a Espanya gairebé tampoc.
Aporta un valor afegit?
Un bon tracte amb el client és un valor afegit important. Fins i tot en alguns casos ens porten algun detallet, unes galetes. Es nota aquesta relació de tu a tu amb ells. De vegades baixen el xòfer i l’acompanyant i fem la xerradeta. Hi ha d’haver una confiança amb el client.
Alguna anècdota destacada?
M’ha passat unes quatre o cinc vegades que algú que ha perdut el telèfon dins del cotxe m’ha demanat que el truqui per si el podia trobar. Avui en dia depenem molt del mòbil.
Com veu el futur de l’ofici?
L’elèctric pot ser el que tu vulguis, però de moment la benzina i el gasoil tiren endavant. Andorra és un país petit i s’han posat carregadors. Ara, per fer llargues distàncies és més complicat.