“La literatura per a joves em mereix un respecte absolut”

M’interessen molt aquests temes, sobretot quan et col·loques en èpoques que potser són difícils per als mons que toquen el luxe. A Somnis a mida era preguntar-me com va sobreviure un negoci de moda de luxe en plena guerra civil i postguerra i L’aroma del temps és la vida d’un perfumista que viu entre les dues guerres mundials en una Barcelona que està en plena postguerra, també. M’he fet les mateixes preguntes.

I a més estan ambientades en la mateixa època.

M’atreu molt tota la història del segle XX, que també és la història dels meus pares, dels meus avis. I amb aquestes dues novel·les he seguit una mica un camí similar.

Moda i perfum són més que part de l’ambientació?

A Somnis a mida un dels protagonistes era la mateixa casa de modes Santa Eulàlia i en aquesta un altre dels personatges és el perfum. En començar vaig pensar que la presència dels perfums potser seria més anecdòtica, però és que m’ha apassionat molt aquest món.

No hi tenia cap relació?

Ni idea [riu]. I m’ha canviat molt la percepció, sobretot tenir molt present que darrere hi ha una tasca d’artista, complexa, i que també s’expressen sentiments, records...

Què va suposar per a la seva trajectòria el Carlemany?

Em va obrir moltes portes, la novel·la la va publicar Columna i va ser l’editorial que em va demanar una novel·la més clarament per a adults. I jo que tampoc no hi tenia gaire interès vaig pensar que si m’ho demanaven potser era el moment de fer-ho. El premi a mi em va obrir un camí que o no me l’hauria plantejat o ho hauria fet més endavant.

Quin canvi de mentalitat suposa fer aquest pas?

És molt diferent, però tot té les seves dificultats. És diferent el mercat, el que t’has de plantejar. Però a mi la literatura per a infants i joves em mereix un respecte absolut perquè fins i tot crec que la responsabilitat és més gran que quan escric per a adults. Un adult si no li agrada el llibre o pensa que és una ximpleria el tanca i ja està. Però per als joves de vegades les lectures són obligatòries o el nen no té la capacitat de decidir tancar el llibre.

Hi ha una càrrega extra de responsabilitat pel fet d’atreure nous aficionats a la lectura?

I gairebé de formar-los, de formar gustos lectors, això sobretot en la novel·la juvenil. I en la infantil sobretot és atreure, fer lectors, que s’ho passin molt bé llegint.

No ha deixat de banda el gènere.

No m’agradaria gens deixar la literatura infantil i juvenil. Fa 20 anys que m’hi dedico.