“Quan ets a l'escenari has d'aprendre a treure't capes”

Des de la Fundació ONCA m’han demanat lligar una mica la meva experiència professional amb la tasca que faig amb persones amb diversitat funcional. Així, se’ns va ocórrer oferir un taller que explorés una mica els límits i les impossibilitats, físiques i sensorials, que ens podem trobar a l’hora de fer qualsevol tipus d’exposició escènica, ja sigui a través d’un text, d’un instrument musical o de la dansa i el moviment.

És un mètode habitual d’aprendre interpretació?

Sí, és una situació comú en tallers de teatre que es fa servir dins el joc escènic. Per exemple, pronunciar un text amb un llapis a la boca per tal de millorar la dicció, o tenir un control de l’espai a les fosques o amb els ulls tancats per dominar-lo millor. Coses tan bàsiques com aquestes ja formen part d’aquest món del control interpretatiu amb impossibilitats físiques. Però ara la idea és anar una mica més enllà.

De quina manera?

Per exemple amb proves enfocades a intèrprets musicals: veure si són capaços d’interpretar una partitura mentre escolten heavy a tot drap per uns auriculars.

A qui va adreçat el taller?

Està obert a tothom, tant a les persones que tenen diversitat funcional com a les que no. En aquest últim cas, pot ser interessant que experimentin, arribant, o intentant arribar a un objectiu superant alguna mena d’obstacle físic o sensorial.

Cal experiència teatral prèvia?

Aquests tallers sempre són una bona caixa d’eines per a l’artista o la persona que trepitja escenari habitualment. Però també per a aquelles persones que no tenen cap tipus d’experiència escènica i que volen començar a conèixer-se a si mateixes al mateix temps que treballen en grup.

Pot ser útil per a un professional?

Sí, perquè tot el que sigui entrenament escènic sempre és benvingut. És necessari fins i tot com a reciclatge.

Quines són les principals pors que tenim a l’hora de pujar a un escenari?

Depèn de cadascú. Cada persona té la seva pròpia màscara, que sovint pot ser un mecanisme de defensa. Sobre l’escenari, el que hem de fer és aprendre a treu-re’ns aquestes capes per arribar al màxim possible al nostre interior. Per això és important estar en un ambient relaxat i segur.

Les noves tecnologies han afectat la nostra percepció sensorial?

Sí, i de manera especial en les generacions més joves, es nota per exemple en l’aspecte lingüístic. Trobo a faltar el treball amb el text: respectar unes pauses, una respiració, una cadència de lectura... I és normal, per la manera que tenen de comunicar-se aquests joves.