“Col·laborant veus que el món no ets tu i els teus problemes”

Perquè agafem roba de qualsevol època. N’hi ha de molt bona i de marca que ja té uns anys però també hi ha botigues i gent que ens donen roba amb l’etiqueta. Hi ha bosses de 3.000 euros que venem a 180.

I on van destinats els diners?

Ens ajuden a poder fer una mica de calaix que va directe als projectes que estem finançant: el del Congo, que ja fa anys que fem; el de la República Centreafricana per als nens soldat, que té dos anys, i el que hem començat del Bhutan per a nens discapacitats.

Són projectes impulsats aquí?

Molts els iniciem des d’aquí i després algun altre país els continua. El de la República Centreafricana ens el va suggerir un soci d’aquí Andorra. Com que és interessantíssim l’hem fet i tant de bo tinguem els fons per anar-lo fent, perquè són projectes que ens arriben a l’ànima i veus que molts nens es recuperen.

La gent ve als encants per comprar roba o per col·laborar?

Crec que hi ha de tot. N’hi ha que fan l’esforç i potser compren per fer una aportació, n’hi ha que només fan un donatiu i n’hi ha que han sentit que és un mercat de segona mà on es troben veritables gangues i venen.

S’acaba d’estrenar com a presidenta de l’Unicef. Quins són els seus objectius?

Intentar mantenir la línia que hem seguit fins ara i incrementar tant les accions com el nombre de socis. Un dels reptes que tinc més posat al cap és el d’incorporar gent jove. El meu objectiu seria poder marxar deixant una junta i una presidenta més jove, perquè això comporta més coneixement dels reptes actuals, com el món digital.

Hi haurà nous projectes?

Seguirem amb els tres projectes que tenim sobre el terreny i després aquest any hem incorporat accions noves per recaptar fons.

Andorra és una societat que respon quan cal?

Sí, penso que Andorra és molt solidària, pràcticament mai ningú et diu que no al que demanes. Potser alguna vegada et donen allargues, però el que passa és que a Andorra hi ha moltes ONG i és molt petit, i potser no es pot col·laborar a tot arreu.

Per a la gent que no ha col·laborat mai en cap ONG, què diria que aporta la tasca solidària?

Jo els diria que tot són gratificacions. A la vida d’avui en dia sembla que no tens temps de res més, i de vegades és una mica estressant i no tot és tan satisfactori. I en canvi fer una acció solidària en què no esperes res sinó que dones el que saps és molt gratificant. Estem tan capficats en nos­altres mateixos que ens oblidem que hi ha altres realitats. Fent alguna cosa veus que el món no ets tu i els teus problemes, sinó que n’hi ha molts altres i que pots fer alguna cosa per ajudar.