“A Andorra estic una mica sola a nivell de competició”

No ho sé exactament. És el que he fet sempre. M’agrada molt la muntanya, la natura, i combinar-los amb l’esport, l’esforç, i estar en un entorn com aquest. És el que m’apassiona.

Aquests esports no són gaire comuns en joves de la seva edat...

No, sobretot a Andorra. En noies estic gairebé jo sola, i en nois hi ha un grup, però també és molt reduït. A Espanya i a altres països sí que es veu que va creixent. Per exemple a la Zegama, mirant les classificacions de fa quatre anys, hi havia 20 participants en categoria júnior i aquest any érem uns 90 més o menys.

Què prefereix, l’esquí de muntanya o les curses d’estiu?

Jo sempre dic que m’agrada molt més l’esquí de muntanya pel fet d’estar a la neu, però les curses de muntanya també les gaudeixo.

Creu que es poden compaginar les dues competicions?

Penso que sí, es poden compaginar les dues temporades com fan molts atletes d’elit d’altres països, com per exemple el Kilian Jornet i la Laura Orgué, que també tenen bons resultats en les dues. Tot i que a la federació sí que pensen més que és, o bé curses, o bé esquí de muntanya, jo crec que es poden combinar les dues disciplines.

Què escolliria ara mateix si l’obliguessin?

No ho sé. Potser sí que he destacat més a nivell de resultats en les curses de muntanya, malgrat que tampoc he fet grans curses internacionals. Però l’esquí també m’agrada molt.

Es veu dedicant-se a l’esquí o les curses de muntanya?

És una opció. Si això segueix anant així de bé, em continua agradant i puc estar al nivell, estaria bé competir per Andorra i ser professional, si es pot.

Es planteja una altra cosa?

Voldria continuar estudiant per aprendre i tenir un futur fora del món de la competició. Alguna cosa relacionada amb la branca de salut, nutrició i esport.

Què suposen resultats com els de la Zegama o el Campionat del Món de joves del 2017?

La Zegama és la cursa que em va marcar més, sobretot perquè a Andorra estic una mica sola a nivell de competició i quan vaig anar allà, vaig veure que també podia estar al davant lluitant pel podi amb altra gent. Vaig pensar que podia continuar competint i fer bons resultats. A aquí, sovint no sé el nivell que tinc perquè no hi ha altres noies amb qui comparar-me, i allò em va motivar.

I no valora competir en curses d’altres països més sovint?

Anar a fer curses a fora també té un cost que s’ha d’assumir i tampoc es pot estar cada cap de setmana marxant. Andorra està bé però s’ha d’anar buscant un equilibri entre les curses de més nivell de fora i les d’Andorra.