Marc Ferré
“Millorem ofensivament sense oblidar la defensa”
Va fer el debut oficial amb l’absoluta contra Cap Verd diumenge passat Amb només 24 anys s’afegeix a la llarga llista de jugadors joves que el seleccionador, Koldo Álvarez, ha fet debutar els últims temps
A quantes convocatòries de la selecció havia estat sense poder-se estrenar damunt del terreny de joc?
En un parell. La primera contra Letònia [duel de l’octubre del 2017 de classificació per al Mundial de Rússia] i l’altra davant de Liechtenstein [amistós del març passat], mentre que amb Cap Verd ha estat la definitiva.
S’esperava tenir minuts?
Tenia l’esperança que sí, la veritat, perquè com que en cap de les dues anteriors vaig jugar vaig pensar que m’arribaria aquesta oportunitat.
Va entrar aproximadament al minut 86 de partit, recorda la primera pilota que va tocar?
En realitat la primera acció que vaig fer va ser una falta en contra [riu]. Més endavant ja vaig participar atacant, tot i que no vaig tenir temps de demostrar gaire.
Quines indicacions li va donar Koldo Álvarez?
Com que era el tram final i empatàvem a zero em va explicar la nova distribució del mig del camp, amb la meva entrada i els altres canvis. Sobretot em va comentar que no perdés la posició, ja que a les acaballes els companys estaven força cansats i el rival podia aprofitar espais.
Certament va suposar poca estona, però amb quines sensacions o sentiments va acabar?
Òbviament em vaig quedar amb ganes de fer quelcom més. La clau és no errar i mirar de fer correctament les quatre coses que t’han demanat, és a dir, aportar el màxim al grup. I sentimentalment va ser un orgull i més havent estat des de petit a les categories inferiors de la selecció.
Es veu a la Nations League?
Espero que sí, entrenaré i faré tot el possible per estar en aquesta lligueta.
Si el Koldo el triés, què guanyaria el combinat nacional?
Aporto molta competitivitat a l’equip si és que en cap més encara. I com que últimament estem millorant la fase ofensiva sense oblidar la defensiva puc oferir un grau més en aquest sentit.
És un tot terreny a la sala de màquines...
En relació a portar una disciplina o equilibri tàctic soc bastant més ofensiu. En qualsevol cas, normalment he jugat d’interior, de mitjapunta o de pivot i em sento còmode als tres llocs.
Quines són les raons futbolístiques de les últimes bones actuacions i resultats d’Andorra?
La diferència d’ara respecte d’enfrontaments de fa anys no és tant a nivell físic, que també, sinó més quant a l’àmbit competitiu. És evident que hi ha una millora física, però el que remarcaria més és que ja no es cometen tantes errades en zones transcendentals. A més, abans després de recuperar la possessió no teníem tantes sortides per enllaçar i, per tant, els errors eren freqüents.