“La bici és molt agraïda perquè no et fa mal res”

Hi ha hagut un canvi, està molt millor. Totes les carreteres noves que s’estan fent tenen carril bici, a la d’Ordino al Serrat n’hi ha un de brutal. Des que tenia deu anys que vaig per carretera i imagina’t, hi ha hagut una evolució molt gran.

I els conductors, els respecten?

Nosaltres som els dèbils. A sobre de la bici la inestabilitat és considerable i si els cotxes deixessin aquest metre i mig de distància o procuressin deixar-lo s’evitarien molts accidents.

Però hi ha més sensibilització?

Sí, força. El que passa és que ens retreuen molt això d’anar en paral·lel, que justament s’aprovarà aquesta mesura, però per nosaltres és més segur. Si vas en filera d’un els cotxes ajusten més, passen més a prop teu, però quan vas de dos en dos el cotxe s’ha d’obrir i si ve un altre en sentit contrari s’espera.

Fa autocrítica?

A vegades sí que es fan imprudències, jo inclòs. Arribes a una rotonda i no pares perquè vas amb la inèrcia, quan sí que s’hauria de parar. Però mínimes perquè nosaltres ens hi juguem la vida. Un cotxe et dona un cop i al conductor no li passa res però el ciclista pot perdre la vida.

Al vídeo que ha gravat per a ‘Andorra territori ciclista’ recomana a qui s’inicia que busqui car­reteres que siguin àmplies. El seu recorregut favorit quin és?

A mi passar de la frontera cap a baix em costa molt. Faig moltes hores d’entrenament tot per Andorra fent ports, ports i ports. Gaudeixo perquè és una carretera tranquil·la, no tens trànsit, tens uns paisatges impresionants, pots treballar en altura.

Es prepara per a La Purito?

L’any passat vaig dir que ja no competia més.

I per què li costa passar la frontera?

Està ple de cotxes, camions, m’angoixa i l’aire no és el mateix. M’agrada anar traquil·let, pensant en les meves coses, mirant el paisatge. A més, els entrenaments que pots fer en altura no tenen res a veure amb els que fas en pla. Tots els professionals que hi ha a Andorra venen perquè és un paradís per fer ports.

Tants ciclistes professionals animen l’ambient de bici.

Sí, sí. Hi ha més afició des de fa uns anys. La bici té una cosa que no tenen els altres esports, gent que té problemes de genolls, de maluc, pot practicar-la. Jo vaig tenir un accident, em vaig trencar el fèmur i porto claus, i a la bici no em sento res. La bici és molt agraïda perquè no et fa mal res.

Un accident anant amb bici­cleta?

Sí, a 10 per hora i la caiguda més ximple de la meva vida. Però vaig caure a terra així en un cop sec i mira. I vaig ser jo sol.