“La gent ja s'ha avorrit de les típiques concentracions”

Es tracta d’una marxa turística motera que consisteix que l’organització facilita als participants punts de GPS, i els motards el que han de fer és buscar aquests indrets i passar-hi.

Quines novetats hi haurà respecte a l’any passat?

En primer lloc, la data. L’edició del 2017 la vam fer al setembre, però ens va fer força mal temps, així que hem decidit traslladar l’activitat al juliol. D’altra banda, l’any passat vam fer rutes pel sud de França, Catalunya i Andorra, i aquest any només farem Catalunya i el Principat. En total, seran nou punts de control.

Quin serà l’itinerari?

Sortim del pàrquing de Prada Casadet a les 7 del matí per anar cap a Sort, Tremp, el coll de Bóixols i tornar cap a Andorra per fer la Peguera, la Comella, Beixalís, Ordino-Arcalís, el coll d’Ordino, el circuit del Pas de la Casa i finalment Prada Casadet. En total, 383 quilòmetres.

Déu n’hi do. En quant de temps?

Els participants tindran un temps limitat per fer cada etapa. En total, la ruta s’haurà de fer en unes 9 hores.

Es tracta d’una competició?

No. La idea és que tot sigui força turístic, perquè els moters poden aturar-se a fer fotos, menjar... La intenció és passar un dia entre amics, i de fet la jornada acabarà amb un sopar de germanor.

Què diferencia una ‘rider’ d’una concentració tradicional?

La rider té un altre esperit. I és cert que abans es feien moltes concentracions de motos aquí al país. Però la gent ja s’ha avorrit d’aquestes típiques trobades. Ara el que es valora més no és arribar en un lloc d’aplec i punt, sinó buscar l’aventura recorrent carreteres que normalment no fas. D’aquesta manera coneixes rutes i paisatges nous.

L’activitat és oberta a tothom?

Sí, tothom hi és benvingut. L’únic que recomanem és portar motos de certa cilindrada, perquè les de 125 no són gaire adients per a aquests recorreguts. Tampoc aconsellem les motos clàssiques, poc aptes per al nostre rider.

Quina participació esperen tenir?

L’any passat vam ser uns 60, principalment d’Andorra i Catalunya, però també de llocs com ara València o Madrid. Aquesta vegada esperem superar els 300 o fins i tot els 400 participants. Amb l’afició que hi ha en aquest tema, i la publicitat que en farem, crec que la cosa anirà força bé.

És dur organitzar un esdeveniment d’aquest tipus?

Porta feina. Des que vam acabar la primera edició, portem tot l’any buscant espònsors, mirant llocs... A la penya l’Esquirol som 10 o 12 persones, i fem reunions setmanalment per organitzar-ho tot. I tots som amateurs. La cosa té mèrit.