“La falta de regulació s'havia de suplir amb confiança”

És més problemàtic perquè la regulació, les lleis, serveixen per donar garanties i seguretat als inversors i això d’alguna manera havia de ser suplit per la confiança, per garanties morals i ètiques que s’havien de donar al client.

Gairebé com la confiança que li dones a un familiar o un amic.

Aquest factor sempre ha entrat i sempre entrarà, crec, en una gestió patrimonial com la que fem a Fimarge, en la qual s’intenta aplicar els diners en allò que sigui més convenient d’acord amb el moment històric, financer i econòmic, i d’acord també amb les circumstàncies, els objectius de l’inversor. Aquesta és una activitat, un servei, pel qual els inversors necessiten sempre un dipòsit de confiança.

El perfil del client ha canviat durant aquests 30 anys o només l’entorn?

Els inversors han progressat amb els seus coneixements financers, això és un factor important que requereix una activitat de recerca i d’innovació. Quant a l’entorn, llavors encara no hi havia moneda única europea, hi havia devaluacions de divises, i això és un món que ha minvat molt. Els tipus d’interès també han canviat molt, això comporta forçosament unes necessitats diferents per part de l’inversor.

I un canvi a Fimarge?

Hi ha hagut un canvi respecte dels clients que l’hem introduït nosaltres mateixos. Hem anat pujant el llistó per admetre tipus de clients amb més patrimoni. El canvi l’ha provocat que es requereix una estructura més pesant, la regulació que és una necessitat, un avantatge, també comporta que en aquests moments tinguem l’equip d’advocats dedicat a l’adaptació a les directives europees en relació amb l’acord monetari. Això requereix un nombre d’inversors relativament petit per poder prestar més atenció a cadascun i la balança s’ha d’equilibrar pel volum que s’aporti a la gestió.

Una de les primeres accions de la firma és fer d’intermediari per a la compra d’accions de Repsol, acabada de privatitzar. Com ho recorda?

Accedir a la facultat de distribuir les accions Repsol des d’una societat com Fimarge, que encara no estava específicament regulada, va requerir gestions personals, viatges per poder presentar la societat i demanar la funció de distribuïdor per Andorra, explicar quines garanties proporcionàvem, i així vam poder convèncer el director de l’emissió.

Quina és la filosofia d’inversió de la societat?

Des del principi ens vam imbuir molt de la filosofia d’inversió de Warren Buffett i de Peter Lynch, i ja ens va quedar molt clar que sols havíem d’invertir en les coses que entenguéssim bé.