“Si no t'hi dediques, el talent no es manifestarà mai”

Cap en concret. La idea del text parteix més aviat d’una pregunta abstracta que em feia temps enrere, quan no entenia gaire bé com funcionava Internet: on van a parar els missatges que no es reben?

Per què la neguitejava aquesta pregunta?

Perquè penso que allò que vols dir i no dius se’t queda com enquistat dins el cos. Però si ho dius i ningú no rep el missatge, on queda tota aquesta energia?

Diuen que al núvol, però ja m’ho penso que això no li servirà com a resposta, oi?

No gaire. M’inquieta molt la idea que les teves dades i els teus missatges són en un núvol incert. D’altra banda, hi ha una dimensió al·legòrica en tot plegat que no té tant a veure amb els aparells digitals com amb la manera com ens comuniquem amb altres persones, però també amb tot allò que ens envolta.

És professora de teatre tant per a infants com per a adults; amb qui s’ho passa més bé?

Amb tots dos grups és una experiència molt gratificant.

Però imagino que una classe ha de ser molt diferent de l’altra.

Sí, és clar, però això no treu que cadascun d’ells t’aporti moments molt enriquidors: amb els més petits, perquè tenen un imaginari desbordant; mentre que amb els adults treballem des d’un altre plantejament, més enfocat a diferents tècniques, i pots gaudir veient l’evolució al llarg del curs.

Fer de professora, què li aporta en el vessant com a actriu?

M’ajuda a ordenar idees i adonar-me del teatre que m’agrada més i del que no m’agrada tant. A banda que si et dediques a donar classe penso que és important mantenir-se activa per saber explicar als alumnes el que experimentaran a l’aula.

Tothom està capacitat per sortir a un escenari amb un mínim de dignitat?

Tothom que ho vulgui, és clar. Cal partir de la base que actuar és difícil per a tothom en general, però si vas entrenant la veu i la ment, i vas exercitant les tècniques bàsiques, tard o d’hora te’n surts. Si fa o no fa, com en l’aprenentatge de qualsevol disciplina artística.

No hi creu, en el talent?

El talent existeix, però si no t’hi dediques segur que no es manifestarà mai. Hi ha amb alumnes que els costa seguir la classe fins que un dia, sense saber com, fan un canvi sobtat i creixen de manera exponencial. Però també hi ha qui no es deixa anar per una mena de pudor sobre què pensarà qui el vegi dalt de l’escenari.

El que no descuida mai és la seva pròpia formació.

És un aspecte important per a mi. A més, després de tot un curs fent de professora, ser alumna cert temps resulta gairebé relaxant.