ISIDRE BARÓ
“És una alegria recuperar les falles després de tants anys”
Enguany serà l’encarregat de cremar l’última falla d’Ordino. Té 85 anys i elabora falles. Amb la pèrdua de la tradició durant uns anys va deixar de fer-ho però enguany és un dels membres que ha ajudat a recuperar la festa per la revetlla de Sant Pere
Isidre Baró
Com valora el seu paper a l’hora d’ajudar a recuperar les falles?
He sigut un més que s’ha apuntat a la moguda per recuperar aquesta tradició tan important que s’havia perdut fa uns anys. És molt bo recuperar les antigues tradicions, ja que hem de respectar el que van fundar els nostres avantpassats. És un tema molt important.
Quina edat tenia el primer cop que va fer una falla?
Tenia uns 10 anys. Al març o a l’abril, quan la saba dels arbres començava a sortir, trèiem l’escorça, la deixàvem assecar i la cremàvem la nit de Sant Joan. Ara la tradició ha canviat una mica perquè al meu poble hi participava tothom. Es muntava un arbre a la plaça, es posava llenya i d’allà sortien les falles. La tradició també era fer una xocolatada.
Per a vostè què significa tornar a cremar una falla tants anys després?
És una alegria recuperar les falles després de tants anys.
Com a membre més veterà del grup, quins consells dona a la resta de fallaires?
Que siguin prudents, perquè jugar amb foc és perillós. Amb tot, ara ens protegim amb guants i capes. Abans no portàvem res. Sempre hi havia algun petit incident, com ara una cremada a la mà i alguna espurna al cap, però d’accidents importants, cap.
Quin impuls creu que ha significat la declaració de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat?
Ha ajudat molt. Gràcies a la constància d’uns quants fallaires i les regions veïnes on també se celebren falles, es va aconseguir que la tradició es reconegués.
A cada indret les falles tenen una posada en escena diferent. Quina és la singularitat del Principat?
A Andorra les falles són més aviat urbanes. Es fan a dins del poble i aleshores fan un recorregut al voltant de la vila. A Ordino, com que és un poble petit, tots els veïns hi participaven. Cadascú assumia tasques, com ara fer el foc, pre-parar la xocolata o fer recórrer les falles.
Per què es va perdre la tradició de fer falles a Andorra?
Andorra és un país que ha canviat amb el pas del temps. Sempre hi ha hagut un progrés, s’ha anat més de cara a això i s’han anat deixant de banda les tradicions més antigues. També és un país on ha vingut gent nova, de fora, i que potser no tenia els sentiments que teníem nosaltres.
Quantes persones són a la colla?
Som uns 15, però abans érem molts més.
Hi ha diferents tipus de falles. Vostè ja l’ha preparat?
Sí, ja l’he preparat. Jo he fet la típica falla d’escorça. Estic molt content de poder-la cremar després de tants anys amb la colla.