“A la vida hi ha coses més importants que el futbol”

Què va suposar per a vostè debutar com a entrenador a la màxima competició continental?

M’han dit que se’m sentia més que ningú donar indicacions i mare meva quan he vist el vídeo, he pensat que soc un pesat [riu]. La veritat és que les sensacions que vaig sentir en acabar van ser com a qualsevol altre tipus de partit. Ara bé, el que sí que canvia és l’embolcall amb els àrbitres i que sigui Champions, tot i que insisteixo que dins del terreny de joc és únicament futbol.

Creu que tindran més possibilitats de passar a la segona ronda de l’Europa League?

Tenim quatre setmanes per preparar-nos i pencar de valent. Per a la Lliga de Campions ens havíem preparat, però sense gaire marge per enllestir la circulació de pilota. Certament, ara el que necessitem és descansar del llarg viatge i la infinitat d’hores de vídeo del rival que hem visualitzat.

Tot apunta que es veuran les cares amb el Valur de Reykjavík...

Segurament, encara que si ens cau el Rosenborg Ballklub el plantejament serà diferent. I amb el Valur farem el mateix que amb el Futbol Club Drita [duel de dimarts], és a dir, donar amb les seves mancances i aprofitar-les.

Sempre ha tingut els peus tant a terra en aquest món?

Sí, sí. A la vida hi ha coses més importants com la família, la dona i, sobretot, la salut. Actualment estic rodejat de situacions personals complicades i a partir d’aquí aquest esport no deixa de ser un joc en el qual es mouen diners. Penso que no cal tornar-se boig ni fer dramatismes, malgrat que és cert que quan va finalitzar el matx hauria calat foc al penyal [de Gibraltar]. Lògicament estic exagerant i finalment vull dir que aquest gremi no em treu ni la son ni la gana.

Seguirà combinant la feina de professor d’educació física?

No, he demanat una excedència d’un any per poder entrenar el Vall Banc amb garanties. Durant aquests últims mesos ho he combinat i ha estat una autèntica bogeria aixecant-me a primera hora del matí per anar a treballar i després pujant a Andorra per posteriorment tornar a baixar a Cubelles [riu].

Què es planteja de cara al futur?

No ho sé, simplement m’he plantejat que m’ha arribat aquesta oportunitat i la vull aprofitar. Feia 15 anys que era professor i, per tant, volia sortir de la zona de confort. No m’ho vaig pensar gaire a l’hora de canviar radicalment de rutina, aproximadament em vaig decidir en una setmana.

Què em pot explicar de les primeres impressions d’aquí?

El dia que vaig arribar vaig al·lucinar amb el paisatge durant el primer entrenament. Tenir aquestes vistes des d’un camp d’entrenament és un privilegi. A més, em fa la sensació que és un país segur i ben preparat.