ANTONIO AGUILAR

“Els carters rurals tenen un paper social importantíssim”

Un nexe d’unió amb el món, cabdal durant segles. Va entrar a Correus de carter als 19 anys i va fer la tesi sobre el servei postal, de la qual n’ha extret el llibre que va presentar a la biblioteca Sant Agustí, ‘Cartes i carters. Una història del correu postal a Barcelona’

Antonio AguilarM. V.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La reforma borbònica del servei de cor­reus al segle XVIII, es pot considerar la base del sistema actual?

Sense dubte. Felip V va acabar amb les concessions del correu a particulars i es va començar a administrar des de la Corona com una renda reial a partir del 1716.

Com va afectar aquesta reforma als carters rurals?

En aquell moment bona part del món rural, que era gairebé tot, no tenia un correu regular. A partir de llavors, molt lentament, es van anar nomenant carters rurals amb l’objectiu que el correu arribés a l’últim racó del país.

A més de repartir el correu, quin paper social tenien els carters en el medi rural?

Els carters rurals tenien i tenen un paper social molt important que és difícil de mesurar. Als petits pobles de muntanya van ser el nexe d’unió amb el món exterior, pel qual s’assabentaven del que passava; i eren els que, en moltes ocasions, els portaven medicaments i altres productes.

Quan es va estendre el servei postal al Pirineu i a Andorra?

Encara que es coneixen cartes que ja des de molt abans arriben a aquests territoris, va ser entre 1833 i 1868, quan el correu passa de ser una renda de l’Estat a un servei públic. El 1857 es va aprovar un pla per establir el correu diari a tots els ajuntaments. Aquest pla se sustentava bàsicament en l’augment dels carters rurals d’un 411% entre 1858 i 1867.

Quan els carters encara no tenien la condició de funcionaris, qui podia fer aquest ofici?

El podia fer qualsevol home (les dones no van poder fins al 1980) que complís una sèrie de condicions, com saber llegir, escriure, tenir una determinada edat, etc.

Què eren els “carters savis”?

Els carters savis s’encarregaven d’esbrinar l’adreça de les cartes que no la portaven: tota una tasca d’investigació per no haver de llançar-les al foc.

Ni el telègraf ni el telèfon no van acabar amb el correu postal. Hi acabarà el correu electrònic?

Si entenem per correu postal la carta manuscrita, el telèfon sí hi va acabar, amb la carta, cap a la dècada dels setanta, quan la majoria de la gent té telèfon a casa i deixen d’escriure cartes a la família i els amics. I, contràriament al que es pensa, Internet i les noves tecnologies de la comunicació suposen una oportunitat per a Correus amb l’e-commerce i la paqueteria.

Què és el Laboratori de Periodisme i Comunicació i quina funció hi fa allà?

Som un grup d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per la doctora Amparo Moreno, que intentem desenvolupar metodologies i eines per construir informacions que facilitin que la ciutadania plural pugui exercir els seus drets.

tracking