“M'agrada anar sol, al meu ritme, i gaudir del paisatge”

El motiu d’escriure el llibre és precisament perquè gairebé no hi ha publicacions d’aquest tipus dedicades a l’Alt Urgell. I en relació amb els pocs títols que es poden trobar, aquest llibre presenta com a novetat que comprèn tota la comarca i que els itineraris proposats estan pensats perquè els pugui fer tota la família. També hi ha a cada ruta un apartat per destacar els principals elements patrimonials (històrics, arquitectònics, etcètera) que hi ha a la zona.

Quines fonts ha fet servir, doncs, per a les ressenyes dels itineraris?

Principalment, he fet servir els plànols Muntanya d’Alinyà i Alt Pirineu, de l’Editorial Alpina. També he consultat algun itinerari de Wikiloc a Internet, i la resta ja els coneixia.

Per què pensa que no hi ha més guies dedicades a l’Alt Urgell?

Perquè durant molt de temps s’ha considerat una comarca de pas per arribar a Andorra o la Cerdanya i, en certa manera, també els Pallars, que són indrets sobre els quals sí que hi ha abundant bibliografia.

Això vol dir que Andorra, la Cerdanya i els Pallars són destinacions més atractives per a muntanyencs i excursionistes?

Aquesta ha estat una idea molt estesa durant un temps, però en realitat és un error. A diferència de les comarques que l’envolten i d’Andorra, l’Alt Urgell és una terra de contrastos, amb una gran varietat d’itineraris, des del pic de Salòria fins a Bassella, la major part dels quals són assequibles per a tothom i practicables durant tot l’any, sobretot a l’hivern, quan a la resta del Pirineu estan colgats de neu. I un altre avantatge molt important és que no trobes cues pràcticament enlloc.

Com ha fet la tria de les excursions que surten a la guia.

He procurat que hi surtin totes les valls que travessen la comarca, seguint aquesta mena d’espina dorsal que dibuixa el curs del Segre. La guia recull disset excursions, però n’he fet moltes més, i he de dir que ha estat una descoberta sorprenent i gratificant.

Com prepara les excursions?

Quan surto a caminar, m’agrada anar sol. Agafo la motxilla, la càmera fotogràfica i vaig fent al meu ritme, aturant-me de tant en tant per gaudir del paisatge. Soc un clàssic.

La major part de la gent que surt ara a la muntanya prefereix córrer a caminar.

És cert, de tant en tant me’n trobo algun que em passa pel costat a tota velocitat.

I què en pensa?

Doncs que cadascú és lliure d’anar al pas que vulgui. Tanmateix, no ho acabo de trobar bé, perquè transmeten la idea que sortir a la muntanya és molt fàcil, i no és així de cap manera.