“M'agrada l'explosivitat de les curses de 'cross-country'”

Jo em vaig dedicar fa temps a l’atletisme i al triatló i després sempre feia bicicleta. Vaig començar amb el descens, després enduro, però ja tenint una edat em semblava que havia tingut moltes lesions i vaig provar l’XCO. Sempre havia estat patidora i el cross-country m’encanta. Tinc bastanta tècnica i a més l’entrenament en alçada em va molt bé. M’agrada molt l’explosivitat de la carrera.

Què va sentir quan va creuar la línia de meta en el tercer lloc?

Fins pràcticament una setmana abans de la cursa no sabia si hi podria participar perquè vaig caure al març i em vaig trencar l’escafoide. Vaig estar dos mesos que no se’m curava i el 30 de maig em van operar. Em deien que no hi arribaria, però finalment estava tot bé malgrat que corria una mica de perill i havia d’intentar no arriscar massa. La sensació de ser a la sortida ja era un triomf.

Amb quin objectiu afrontava la prova?

Volia fer podi, i pensava que si hi arribava seria un regal. Vaig tenir problemes mecànics durant la cursa i va ser una mica agònica la lluita. Quan anava a agafar la segona em va sortir la cadena. Al final, la sensació de creuar la meta va ser boníssima. Després de tants mesos entrenant sota sostre ho havia aconseguit.

Es va poder preparar bé?

No tot el que m’hauria agradat, però vaig fer molt rodet. I setmanes abans vaig poder fer bastanta bicicleta de carretera. Però no vaig poder arribar a disputar curses des que em vaig lesionar.

Ha patit moltes lesions?

M’he trencat la clavícula dues vegades, dits del peu, de la mà, m’han operat diverses vegades... Sempre m’ha atret molt baixar i en el cross-country el problema és que cada vegada són més tècnics els circuits i jo soc molt llançada. I llavors corro molts riscos. Estava tenint un bon curs perquè era primera en la Copa de Catalunya i d’Espanya, i tenia aspiracions de fer-ho bé al Mundial, així que un tercer lloc va ser genial.

A partir de l’any vinent, els Mundials màsters ja no es faran al país. Hi seguirà participant?

Vull intentar canviar a la llicència d’elit. L’objectiu per a l’any que ve és disputar proves amb punts UCI per fer la Copa del Món de Vallnord, com el Guy (Díaz).

Per què creu que a Andorra no hi ha gaires representants joves en ‘cross-country’?

Des que vaig arribar al país fins ara ha canviat bastant la percepció d’anar en bici. S’està fomentant molt i crec que sí que hi ha un bon planter a l’ACA, que és el club en el qual estic jo. Hi ha uns quants nois que fan Copa Catalana i hi ha el Kilian (Folguera), per exemple. Penso que tirarà endavant, tot i que és complicat perquè aquí has de penjar la bici durant sis mesos. Però crec que la base anirà cada vegada a millor.