Pau Montrabà i Sergi Pla
“La nostra generació hem pujat preparats per marxar”
Tres mesos al cor d’Europa. En Pau és biòleg, té 27 anys i viu a Oliana. En Sergi és educador social, té 28 anys i viu a la Seu. Tots dos han gaudit d’un programa europeu d’intercanvi durant tres mesos a Chemnitz (Alemanya).
El programa d’intercanvi, és com un Erasmus comprimit en tres mesos?
S. P.: No exactament, entre d’altres raons perquè la ciutat on hem anat és un lloc molt tranquil. Res a veure amb les grans capitals europees.
P. M.: A més, anàvem amb la idea d’aprofitar el temps al màxim.
S’han acomplert les vostres expectatives?
P. M.: En el meu cas, sí. Volia tenir l’oportunitat de treballar en una feina relacionada amb el que he estudiat, i és el que he fet; a més de poder practicar força l’anglès.
Per a un educador social, l’idioma deu ser un entrebanc més gran per poder treballar, oi?
S. P.: Sí, però tot i així també he pogut treballar en un centre juvenil, col·laborant en les activitats que s’hi feien. D’altra banda, abans d’anar-hi vam fer un curs intensiu d’alemany a la Seu per tenir almenys una noció bàsica de l’idioma.
Les feines que fèieu, eren remunerades?
P. M.: Les condicions de l’estada eren que ens pagaven els bitllets d’avió i els transports per anar i tornar, l’habitatge i una petita quantitat en efectiu per a la manutenció.
Penseu que anar-hi ha estat una bona decisió de cara al vostre futur laboral?
S. P.: Penso que ha estat una bona oportunitat i que valia la pena aprofitar-la, i estic convençut que té el seu valor per al nostre currículum personal.
P. M.: Jo també penso que ha estat positiva com a experiència laboral, tot i que és més complicat trobar feines a l’Alt Urgell relacionades amb la meva formació.
Què és el que més us ha cridat l’atenció de la vostra estada?
S. P.: La meva impressió és que els alemanys se saben vendre molt bé: aquí tenim la idea que es passen la vida treballant i en canvi tenen uns horaris que els permeten gaudir del temps lliure i de la família molt més que nosaltres.
P. M.: Al laboratori on he estat treballant era ben bé així. Hi ha una flexibilitat d’horaris real: mentre facis la teva feina, ningú no s’hi posa amb l’horari que fas. Tenen més recursos, més personal, i això els permet viure més tranquils dins i fora de la feina.
Teniu previst participar en més programes d’intercanvi?
S. P.: Probablement, sí. La nostra generació ja hem pujat preparats per marxar a cercar feina fora.
P. M.: Si més no, convé estar al cas dels programes europeus d’assessorament que hi ha per a menors de 30 anys, perquè la situació laboral dels joves al nostre país és molt precària.
El fet de ser immigrants, us ha suposat cap problema?
P. M.: Allà, la ultradreta té una posició forta, i hem vist algunes situacions incòmodes i alguns moments de tensió, sobretot amb refugiats.