“Els castells mai no s'haurien de barrejar amb la política”

Els tallers, habitualment, van dirigits als més joves, perquè si aconsegueixes motivar la canalla, després també s’hi animen els germans, els pares, els avis... És una activitat que es pot fer en família.

El taller té un vessant més teòric o més pràctic?

Les dues coses. Primer, comencem explicant el món dels castells: què són i quins tipus de construccions hi ha. També expliquem les diferents parts del castell. En el cas dels nens, fem especial atenció al pom de dalt, la part superior. Si és gent més gran i una mica més forta, ja pot pujar al tronc del castell. I els que són més alts i corpulents els adrecem més cap a la pinya. Cada edat i cada físic té el seu lloc.

I després munten un castell...

Sempre. Els animem a pujar i fer una construcció. N’hi haurà que hi tindran més o menys traça, però tothom acaba experimentant el que és fer un castell. Tampoc és que fem coses gaire complicades, potser algun de dos pisos o un pilar. Tot depèn de les edats i de la gent que hi hagi. D’altra banda, també els ensenyem a fer correctament la pinya i com funciona.

La gent és valenta?

Hi ha de tot. Et trobes per exemple nens que en principi són més atrevits, perquè estan acostumats a pujar als arbres, però que quan han de fer-ho damunt d’algú tenen una mica més d’incertesa. Però per regla general, als nanos sempre els acabes fent pujar. És cert que n’hi ha alguns amb més por, però quan agafen seguretat, quan veuen que estan ben agafats, la perden de seguida.

Els nens que van als tallers acaben formant part de la colla?

És difícil si els pares no estan al taller. Per això és important que vingui tota la família. A més, és essencial que en una colla castellera hi vagin entrant nens, perquè a mesura que es van fent grans van quedant relegats als pisos inferiors. Cal anar renovant els més petits.

Els pares són reticents que els nens facin castells?

Sí, i no tant pels possibles perills com pel frec a frec polític. Aquí no hi ha cultura castellera i costa captar especialment la gent del país de tota la vida.

Sovint hi ha la sensació que a Andorra hi ha rebuig cap als castells...

No voldria entrar en aquest tema. Jo soc vallenc, porto els castells a la sang i crec que els castells mai no s’han de barrejar amb la política. I tot i ser típics de la cultura catalana és una activitat més per integrar-te al país.

En quin sentit?

Doncs per exemple, en el meu cas, vaig arribar al país fa 5 o 6 anys i no hi coneixia ningú. Em vaig assabentar que volien muntar una colla i hi vaig veure una oportunitat per conèixer gent d’aquí. Els castells són una manera d’obrir-te a la societat.