I de sobte... la ciutat és un poble

Una de les estampes més característiques d’Edimburg és la vista majestuosa del castell des de Princes Street. La joia de l’Old Town vista des de la New Town. La ciutat antiga i la nova són els dos grans nuclis de la ciutat escocesa, la nova nascuda per absorbir la superpoblació de l’urbs originària. Un passeig a peu (el visitant no necessita el transport públic per veure allò més emblemàtic) des de Princes Street ens du a un racó que segueix sent la ciutat però transformada en poblet. És Dean Village, nucli al voltant del riu Water of Leith, que esdevé una sorpresa d’allò més agradable. De sobte, ja no hi ha els turistes que envaeixen el castell i l’artèria que hi du, la Royal Mile, ni els cotxes o l’activitat constant de la ciutat nova. Estem en un paratge per passejar-hi i admirar-lo amb tranquil·litat i per envejar els que hi viuen. Quina gran sort poder residir en un entorn així, que permet allunyar-se del ritme frenètic però també acudir-hi ens uns minuts si el necessitem per feina, oci o per a qualsevol altre motiu humà. Dean Village té una història que neix el segle XII, quan va ser fundat pels monjos de l’abadia de Holyrood. Va ser un lloc pròsper, on hi va haver una desena de fàbriques que treballaven amb els molins que hi havia al riu. Però va arribar el declivi i a mitjan segle XX era un lloc abandonat per l’esplendor del passat. Fins que algú amb molt bon criteri hi va veure un gran potencial i es va procedir a la rehabilitació que l’ha convertit avui dia en espai envejat. És possible que els que hi viuen siguin afortunats no tan sols per viure en un entorn tan maco, sinó perquè la butxaca els ho permet. Però això ja és una altra història. Així que qui visiti Edimburg més d’un parell de dies i hagi esgotat ja els principals atractius de la ciutat aquí té una visita més a fer. A més, amb l’oportunitat de resseguir el passeig que voreja el riu i, si hi ha ànims i ganes de caminar, arribar fins a Leith, el barri portuari de la ciutat.