ELS PENYA-SEGATS DE SAINT ANDREWS
Vertigen des dels escarpats
Una de les vistes més espectaculars de Saint Andrews (Escòcia) és la dels penya-segats. Si l’aigua del mar està calmada et pots fixar en la immensitat que tenen les roques i de fet si la marea és baixa i l’aigua està de bon humor, l’indret és freqüentat per alguns per estirar-se a les roques i relaxar-se mentre senten el discret soroll del mar. A peu, s’hi pot baixar i s’hi pot accedir fàcilment. D’altres, també aprofiten per fer-s’hi selfies o, fins i tot, per dinar. A més, el fet d’estar damunt de les roques et permet veure el castell de la ciutat i la seva fortalesa des de lluny. En canvi, si la marea és alta t’hauràs de conformar de veure el mar des de ben enrere, però podràs gaudir i escoltar el fort impacte de l’aigua contra les pedres. Tota la franja de la ciutat que toca al mar està envoltada de penya-segats i per desplaçar-te per la costa és relativament senzill gràcies al petit camí asfaltat habilitat per als senderistes.
Els penya-segats de Saint Andrews també estan a tocar d’un dels museus esportius per excel·lència del Regne Unit: el Museu Britànic de Golf. Al costat dels penya-segats hi ha camps que acullen tots aquells que, tot i tenir un nivell de principiant, vulguin gaudir d’un tast d’aquest esport. Només cal pagar una lliura, agafar el pal i mirar d’afinar la punteria. I si no tenir una mica de paciència. D’altra banda, si algú té ganes de refrescar els peus a l’aigua gèlida, també es pot acostar a la mediàtica platja de Saint Andrews, coneguda per la presència a algunes pel·lícules i al vídeo de l’obertura dels Jocs Olímpics de Londres de l’any 2012. Damunt de l’arena s’hi va gravar l’escena en què Mister Bean (Rowan Atkinson) i estudiants de la universitat de la ciutat s’entrenaven abans de la gran cita esportiva. A sobre dels penya-segats també hi reposa la catedral, actualment en ruïnes, que va ser un dels indrets simbòlics amb els quals s’identifica la reforma protestant. De fet, va arribar a ser una de les més grans del país. Actualment, de l’edifici només en queden dues torres i una part del que en segles passats va ser el claustre. Aquestes restes envoltades de làpides que constitueixen al mateix temps un cementiri immens.
D'abadia a presó
El castell de Saint Andrews va ser al començament un indret que acollia els mossens i que més tard es va convertir en fortalesa i en una presó.