A les beceroles de l'extermini nazi

Adolf Hitler i els nazis es van fer amb el poder el 1933. Aquell mateix any obrien a la localitat bavaresa de Dachau el primer de les desenes de camps que en un origen van ser de concentració dels enemics del partit i després d’extermini. Situat a 13 quilòmetres de Munic, la manera més senzilla d’arribar al camp és amb tren. Un rodalies que en 20 minuts et deixa a l’estació de la ciutat de Dachau d’on surt un autobús que et porta en cinc més a les portes del camp, que et rep amb la inscripció Arbeit macht frei (El treball et farà lliure). La porta no és l’original, ja que va ser robada l’any 2014 i recuperada tres anys després a Noruega. Ara s’exhibeix en el museu que hi ha dins d’un dels pavellons que encara estan dempeus a la gran explanada del camp. Quan es va tancar l’any 1945, havien passat per Dachau 206.206 presoners, entre els quals un d’andorrà, segons s’especifica al mateix museu. Es calcula que unes 45.000 persones, entre jueus, homosexuals, gitanos, activistes cristians i dissidents, van ser assassinades en les seves instal·lacions fins que les tropes de la 20a divisió blindada i la 45a divisió d’infanteria del setè exèrcit dels Estats Units van alliberar el camp d’extermini el 29 d’abril del 1945. Va ser el segon camp de concentració alliberat pels aliats i el primer que va donar a conèixer al món el que havien viscut les persones que hi van ser tancades.