La Arnía, Costa Quebrada
Embat del Cantàbric
La Arnía, Costa Quebrada, Cantàbria
Poder gaudir d’una completa i assolellada jornada de platja a Cantàbria no és una evidència. És un privilegi que el visitant es troba entre ruixat i ruixat i convé no deixar escapar i posposar per a un altre dia de pluja –que n’hi haurà– les visites culturals per esquivar els núvols. I aquell dia que el sol convida a buscar la sorra i aventurar-se a provar l’aigua freda del Cantàbric, endinsar-se a qualsevol racó de la costa Quebrada és una opció engrescadora. És un tram del litoral, d’uns vint quilòmetres entre Liencres i Santander, on l’embat de les onades i el vent han modelat les roques incansablement fins crear espectaculars racons geològics com la platja de La Arnía.
Està encaixada entre penya-segats i petits illots que revelen un altre relleu costaner que ha cedit a la força del mar i una plataforma d’abrasió aplanada pel desgast de l’aigua a la qual només es pot accedir en hores de baixamar i saltant entre formes capritxoses. Al petit espai de sorra fina s’hi arriba a peu per una senda complicada que serveix a La Arnía per mantenir-se intacta, protegida de qualsevol temptació d’alterar l’entorn natural. Un aïllament que recomana anar ben proveït si es vol passar el dia a la platja, perquè el restaurant més proper obliga a desfer el caminet costerut. Per descobrir els sorprenents racons que es preserven a la costa Quebrada només cal abandonar l’autovia i transitar amb calma i curiositat per les carreteres regionals des d’on s’albiren poblets i platges que impulsen a fer una parada. I anar-les fent. Totes les de la costa de Pielagos i la zona del parc natural de les dunes de Liencres, un espai que contrasta pel paisatge sense roca i la mar molt més calmada que l’envolta entre vegetació i sorra.
El recorregut pot incloure una estampa típica de Cantàbria, la dels prats verds, entre els quals van apareixent amplis arenals abans d’arribar a San Vicente de la Barquera. Platges planes, quilomètriques i amb molt vent, preuades pels amants del surf, com Oyambre, lluny dels pobles i envoltades de zones de pastura de vaques reconvertides en pàrquings de pagament per a turistes.
La Neocueva d’Altamira
Permet fer-se una idea del tresor de pintures de bisons, cavalls, cérvols i signes de l’art rupestre del paleolític de la cova original, tancada al públic per evitar el desgast.