El poble després dels revolts

o, la visita a Beget no és apta per als consumidors de la mítica Biodramina ni tampoc per als patidors amb la conducció. Una carretera autènticament sinuosa i estretíssima –en molts trams no hi caben dos cotxes, així que resin a alguna divinitat per no trobar-se algun congènere en sentit contrari– és la que condueix fins a aquest poblet que, si fan una ràpida recerca a través de Google, alguns qualifiquen d’un dels més macos de Catalunya. Així que si no pertanyen a cap dels dos grups anteriors, paga la pena el viatge. Sant Google no menteix. Beget és avui un municipi d’amb prou feines una vintena d’habitants però va arribar a superar el miler a finals del segle XIX.

Avui són els grups de turistes els que animen els seus pocs car­rers empedrats en les èpoques de vacances i els que lluiten per una taula lliure si és que volen quedar-se a dinar i han estat tan agosarats de no fer reserva prèvia en algun dels establiments de restauració, que són tants com tres. Tampoc té ja condició de municipi. El 1969 va quedar annexionat a la veïna Camprodon. El drama del món rural en un indret, a més, que ha quedat clar que no té unes condicions de comunicació fàcils.

La història del nucli està íntimament lligada a l’església de Sant Cristòfol, datada al segle X. El campanar del temple romànic sobresurt entre el conjunt de cases de pedra que conformen la població. La fesomia, a més, està marcada pel pas del riu Llierca. Un parell de pontets d’estil romànic el travessen. Per cert, que el riu s’agraeix en època de calor. Als afores del poble hi ha un parell de basses on gaudir d’un típic bany rural i fer un pícnic. Si no hi ha banyet, àpat o es fa una caminada, la visita a Beget no serà llarga. Els aficionats al senderisme de més volada tenen opcions d’allargar-la amb rutes com la circular, que porta fins a un altre nucli, Rocabruna, per camins, diuen, que van usar contrabandistes (coses de zones de frontera). Són 13 quilòmetres amb un desnivell de més de 700 metres per gaudir de l’entorn. Opcions n’hi ha. Perquè ja que hem patit la carretera, fem durar una mica l’estada, oi?

RECOMANEM

Camprodon. És més gran, té molta més vida i activitat i també és de visita obligada si passem per la zona. Ah! i ens en podem endur unes Birba, senya d’identitat dolça.