Roc del Corb
Enfilats a una petita Montserrat
Roc del Corb
Qui en algun moment –o molts moments o quasi a diari– no ha somiat de convertir-se en eremita i retirar-se a una cova excavada en la pedra? Doncs segurament la complexa vida moderna no els ho permetria. Segurament si en troben una i s’hi instal·len vindran les autoritats a foragitar-los. Però si es volen fer una idea del que representaria, veure-la físicament, facin una passejada fins a la casa del Corb, al municipi lleidatà de Peramola. Arrecerada en una balma i amb la façana frontal feta de fusta, va estar ocupada fins a principi del segle XX. A l’interior no costa gaire imaginar-se com vivien: quines estances ocupaven –separades amb un mur de les que habitaven els animals, com coïen el pa en aquell forn que es conserva tal com era–. O potser no, no ens ho imaginem gaire perquè, ben pensat: què coi fotia aquella gent allà, sense Wi-Fi ni tele que valgui?
La casa del Corb s’ubica, naturalment, a la roca del Corb-Sant Honorat, massís que s’aixeca al nord de Peramola. Uns 1.000 metres d’altitud i aquesta fesomia tan peculiar de gegantina mola pètria que ha fet que se la identifiqui amb Montserrat.
Els excursionistes avesats els explicaran que es pot realitzar un recorregut circular, sortint del poble, de Peramola, per la pista que porta a Cortiuda. La pujada no és gaire intensa tot i que, en funció dels ànims i experiència de l’excursionista, hi ha recorreguts més agosarats i d’altres de més tranquil·lets, dels d’anar xino-xano. Això sí, vigilem els caminants ocasionals i tirant a maldestres: potser de baixada acabaran amb la seva noblesa posterior per terra per culpa de l’arenisca del terreny, traïdora de mena. Però això serà després d’haver recreat la vista des de les alçades, una imatge impressionant, de les que vivifiquen i es queden impregnades a la retina. A banda, la recompensa que és la cirereta del pastís: damunt de tot del roc encara perviuen les restes de l’església romànica de Sant Salvador, del segle XI i considerada una de les més petites de Catalunya. Després d’enfilar-se a resar en aquell temple de difícil accés els feligresos devien quedar nets de tot pecat. Segur.
Sepulcre neolític
Uns passos més enllà, com qui diu, hi ha el megàlit del pla de Nuncarga del Salvestró, un sepulcre neolític restaurat per l’empresa andorrana ReGiraRocs.