República de Transnístria
Un retorn a l'època de l'URSS
Un retorn a l'època de l'URSS
A la regió de Transnístria sembla que el temps s’hagi aturat a la Unió Soviètica. La capital, Tiraspol, és un museu del comunisme a l’aire lliure on es troben edificis com la Casa dels Soviets, escultures de Lenin, tancs que ara són relíquies i memorials bèl·lics. Un territori on a cada racó oneja la bandera nacional, vermella i verda, amb una falç, un martell i una petita estrella. Una regió que va declarar-se independent després d’assolir la victòria d’una guerra civil però que mai ha aconseguit el reconeixement internacional per part de les Nacions Unides.
Transnístria és troba al sud-est de Moldàvia, el país més pobre d’Europa, i comparteix frontera amb Ucraïna. El seu nom significa “més enllà del riu Dnièster”, el qual serveix com a frontera natural amb el país moldau. Compta amb més de 500.000 habitants i l’activitat principal és l’agricultura i la ramaderia. Les influències geopolítiques han provocat que el país tingui tres idiomes oficials: el rus, l’ucraïnès i el moldau en alfabet ciríl·lic, per tal de diferenciar-se de la llengua de Moldàvia, que l’empra amb l’alfabet llatí. Vadim Krasnoselsky n’és el president però és fàcil adonar-se que la regió està dominada pel grup empresarial Sheriff, propietat d’un exagent de la KGB que controla des de les gasolineres fins a l’equip de futbol, que ha arribat a jugar l’Europa League.
Accedir al no-país com a turista és una escena única. Soldats uniformats i armats –alguns amb kalàixnikov– vigilen l’entrada, la qual s’ha de fer amb un visat que permet una estada de 10 hores. Per evitar qualsevol problema el més recomanable és anar acompanyat d’una persona que parli rus i conegui bé la legislació. Des del 1992, els transnistrians van rebre una ajuda imprescindible, la de les tropes russes. Una influència que segueix estant molt present 26 anys després. De fet, només Abkhàzia, Ossètia del Sud i l’Alt Karabakh, tres territoris secessionistes de l’antiga URSS, la reconeixen com a país. I és que visitar Transnístria és una oportunitat per conèixer l’antiga Unió Soviètica i passejar pels amples carrers veient blocs de formigó i jardins verds que intenten donar color a una història agredolça.
RECOMANEM
Rubles transnistrians. És la moneda pròpia. Pel 20è aniversari de la creació en van circular de plàstic, de diverses formes i colors, que són oficials. Un record curiós que es pot aconseguir fàcilment.