El paisatge que enlluerna

Un dia assolellat és un clar regal del cel a Sapa. Estem a l’agost, època tempestuosa, i és fàcil que un xàfec intens ens sorprengui. Però si la sort ens ha somrigut i els núvols no apareixen tenim les condicions idònies per fer una de les activitats indispensables si es visita aquesta zona muntanyosa del nord-oest de Vietnam, un trekking pels voltants del poble, de Sapa. Les opcions són diverses però si el temps del nostre viatge és ajustat podem fer una caminada de mig dia. Unes hores per viure una experiència visual per recordar. El verd intens dels camps d’arròs a l’agost, distribuïts en terrasses per les condicions orogràfiques, ens quedarà a la retina. Posar un peu a Sapa i trobar-se amb una de les desenes de dones de les minories ètniques que viuen a la zona és pràcticament automàtic. T’esperaran a peu de bus o t’aturaran al carrer. I una d’elles serà la teva guia de caminada. L’activitat està tan estesa i és tan comuna que quan arrenquis a caminar seràs un viatger entre molts altres. I també comprovaràs quina gran sort ha estat que el cel no descarregui aigua i que el terra estigui força sec. Quan toqui passar per algun tram ple de fang sabràs que difícil hauria estat transitar la ruta plovent. Però el que desconeixies en iniciar l’excursió és que tens una guia i tot d’acompanyants que s’esmerçaran durant tot el camí perquè no rellisquis. Sempre hi haurà una mà amiga que entre rialles intentarà evitar que no caiguis. Sí, tu perdràs algun cop l’equilibri amb les sabatilles de trekking de 100 euros mentre elles caminaran i saltaran àgils amb unes xancletes de goma. Aquesta és la segona part de l’experiència, conèixer-les. Els que tinguin més disponibilitat de temps també poden dormir a les seves cases i conèixer com viuen. Són majoritàriament h’mong, vestides de negre amb tocs de colors lluents i carregades amb motxilles de vímet on transporten tota l’artesania que després et voldran vendre i et vendran perquè a insistents tampoc les guanya ningú. Però acabes de recórrer un paisatge que t’ha fet al·lucinar i no has caigut. Són unes pesades adorables.