“El conflicte és millor que l'absència de discussió”

Jo soc sociòleg i per a mi és molt important que la societat tingui una unitat, però que també tingui divisió, oposició. Penso que la millor situació és crear les condicions del debat i del conflicte, perquè si no hi ha ni conflicte ni debat, aleshores els grups no es coneixen, tenim idees falses dels altres. El conflicte és millor que la crisi i la violència i que l’absència de discussió.

S’afavoreix la presència de conflictes per part de les diferents institucions?

Les institucions hi són per encarnar la unitat, però poden ajudar o no a la construcció del debat. Un exemple el tenim a França, on hi ha debat sobre la política del Govern, amb determinats grups que no afavoreixen la discussió amb els sindicats. En funció de si afavoreixen o no, les coses aniran en un sentit o en un altre.

Vostè també ha fet un estudi actiu del terrorisme. Com ha evolucionat en els últims anys?

El terrorisme no és una novetat. Si mirem en altres parts del món, fa una quinzena d’anys hi havia terrorisme d’extrema esquerra, particularment a Itàlia, i també hi havia un terrorisme que podríem dir independentista, com és el d’ETA, al País Basc. A mitjan anys 80, el fenomen es va transformar i les formes antigues van declinar i va aparèixer un terrorisme que és global, diferent, perquè era religiós i no explícitament polític.

I com l’ha analitzat?

Aquest terrorisme presentava una característica molt important, que està lligada als factors interns de la societat i als externs. Els factors externs són els que passen al Pròxim Orient, però els actors terroristes també provenen de l’interior de la nostra societat. Per a un sociòleg, el terrorisme és una hibridació, una barrega de lògiques internacionals externes i de lògica interna.

Vostè també va analitzar el fenomen del terrorisme d’extrema esquerra italià i d’ETA. Com ho va viure?

L’any 1981, un amic va escriure un llibre sobre l’engranatge terrorista, on explicava el risc de convertir-se en terrorista. Ell havia sigut el líder d’un moviment francès. Aleshores, va rebre una trucada d’un grup terrorista italià refugiat a França que volia saber com aturar-se i sortir del moviment. A partir d’aquí, vaig començar a freqüentar-los i vaig muntar un dispositiu de recerca. També em vaig trobar amb gent italiana que vivia a París.

I el d’ETA, com s’ho va fer?

Quan vaig acabar de fer l’estudi sobre el terrorisme italià, alumnes meus em van dir que era molt interessant. En el cas d’ETA, vaig muntar un grup d’anàlisi format per antics membres que havien format un partit i altres que estaven lligats a Herri Batasuna. I vaig fer un grup de reflexió i d’intervenció.