Pol Castillo
“Parlar idiomes va ser molt pràctic i fèiem de traductors”
Va participar en el First Global Challenge. 16 anys. Aquest estudiant de l’Escola Andorrana va ser un dels representants en una competició mundial de robòtica. El seu futur passa per seguir estudiant en el camp de les ciències o la tecnologia.
“Parlar idiomes va ser molt pràctic i fèiem de traductors”
Com va ser l’experiència de representar Andorra a una de les competicions de robòtica juvenil més important del món?
Va ser genial. L’organització afavoria que tinguéssim tracte entre nosaltres i ens va permetre conèixer gent de cultures molt diferents, de països que ni tan sols sabíem que existien... Bé, com ells de nosaltres, suposo. (Riu)
Vol dir que Andorra no és prou conegut arreu del món?
No ens coneixien, no. Era molt divertit veure com paraven bojos quan ens sentien parlar en català, castellà i francès sense ser de cap d’aquests països. Alguns es pensaven que érem de Sud-amèrica.
Bromes a banda, parlar quatre idiomes, amb l’anglès, els va afavorir?
La veritat és que va ser molt pràctic. Recordo com els participants d’Haití, que no parlaven anglès, ens venien a buscar perquè els traduíssim el que deien els seus companys de Geòrgia i Albània.
Fer amics és més fàcil amb la proximitat geogràfica?
Nosaltres ens ho vam passar molt bé amb els uruguaians, amb els albanesos i amb els islandesos. També amb els xinesos, búlgars, grecs, i evidentment amb els espanyols, que van enviar dos equips.
I després d’un estiu tan mogut, ahir ja va anar a l’escola. Com va la tornada al món real?
La veritat és que ha estat un estiu molt mogut, però de fet la feina no s’acaba, perquè ja estem muntant de nou el robot per presentar-lo al Fòrum Nacional de la Joventut, que és qui escull els representants a la competició, per veure si podem tornar l’any vinent.
Vol dir que repetiria?
I tant que sí, però de moment estem treballant, buscant patrocinis i preparant el projecte per l’any vinent. Al final serà el Fòrum qui ho decideixi, però nosaltres ens estem preparant el terreny, per si de cas.
Alguna anècdota que es pugui explicar?
En veu alta no. (Riu). No, la veritat és que sabíem que anàvem a Mèxic, una ciutat que pot ser perillosa i per tant no vam fer ximpleries. Com a molt anar a la piscina sense que ho sabés el Mario, la persona que ens acompanyava.
I ara, quin futur li agradaria agafar?
No ho tinc clar. Dubto entre fer biologia o alguna enginyeria física o robòtica. No tinc clar cap on tirar, però encara em queden dos anys per decidir-me.
Una última anècdota que es pugui explicar?
Que em van confondre amb un membre de l’equip suec. Reconec que entre la meva constitució i que la seva samarreta era del mateix color que la que jo portava, podia fer caure en l’error. La llàstima és que no sabés suec per seguir la broma. (Riu)