Imma Parrilla
“Andorra és un paradís per fer curses de muntanya”
La vigent campiona de la Copa d’Andorra de curses de muntanya té 41 anys, en fa deu que corre i aquest cap de setmana serà una de les representants del país al Mundial de curses de muntanya, que se celebrarà diumenge a Canillo
Imma Parrilla, corredora de curses de muntanya
Estem al tram final de la temporada, com arriba a la cita de diumenge?
He encarat tota la temporada pensant en aquesta cursa, disputant la Copa d'Andorra i d’altres carreres, i fa tres setmanes vaig lesionar-me el soli i el tendó d’Aquil·les. Ara estic treballant contrarellotge per intentar almenys sortir diumenge vinent i a veure si hi arribo.
El circuit s’adapta a les seves característiques?
Les curses que he fet aquest any han estat d’aquest estil, molt verticals i de curta distància. En principi, el traçat s’adapta bé, però al final segurament no podré sortir al cent per cent.
Quin objectiu s’ha marcat per a aquest Mundial?
Abans sí que me n’havia plantejat pel que fa al crono, però ara hauré de sortir pensant en el mal que tinc i intentar arribar a dalt.
On creu que pot estar la clau d’aquesta cursa?
Penso que en l’altitud, i la part de desnivell ens pot afavorir a nosaltres. Però és el primer cop que participo en aquest campionat i no sé si les atletes que venen són més d’atletisme clàssic o tenen aquest punt de córrer a aquesta altitud i amb desnivell.
En l’àmbit local, té a prop la Copa d’Andorra de curses per segon any consecutiu. Creu que la podrà revalidar?
Crec que arribaré recuperada a l’última cursa del 7 d’octubre i espero revalidar el títol, em faria molta il·lusió.
Com és el seu dia a dia d’entrenament?
Entre el treball i el fet de ser mare, intento anar cada dia als matins al gimnàs o pels volts del migdia. El tinc al costat de la feina i m’hi escapo una mica quan puc.
És fàcil compaginar-ho?
Al final és com tot i quan una cosa t’agrada no és cap sacrifici. Sempre porto la bossa del gimnàs al cotxe i quan tinc una estona hi vaig.
Com va iniciar-se en aquest món?
Fa uns deu anys un company de feina em va oferir fer un raid empresarial per equips i em va agradar el món de la competició, entrenar específic o córrer, i a poc a poc m’hi vaig enganxar.
Què té el país per ser referència en les curses de muntanya?
És un paradís. Més enllà del desnivell, els paisatges són espectaculars i també el temps és ideal per córrer.
Què falta per fer un pas endavant en categoria femenina en l’àmbit mundial com passa a la masculina amb els germans Casal i Teixidó?
El seu nivell és una passada i es quasi impossible arribar-hi. En esquí de muntanya sí que hem tingut noies, però a l’estiu costa més. Últimament moltes noies s’han passat a la bici i crec que pot anar per aquí.