“Amb l'obra he tornat a redescobrir Engordany”

Faig d’una pagesa dels anys 70 que viu a Engordany i es troba a un ciclista del Tour que s’ha perdut. Després arriba un contrabandista. L’escena parla del que era el cultiu de tabac, de la gent que feia contraban i del Tour, que començava a arribar a Andorra.

És una representació especial perquè no hi ha escenari.

Són escenes al carrer, el públic va passejant per la part alta d’Escaldes i s’hi troba una petita escena de teatre que explica part de la història de la parròquia.

Vostè també ha participat al ‘Pessebre Vivent’, que és un format similar. S’interactua més amb el públic?

Al Pessebre Vivent és fosc, no s’hi veu tant, però a Turistes i banyistes potser tens 25 persones al davant i és genial perquè veus les reaccions, inclús pots modificar una mica el text, és molt agradable el contacte amb la gent.

Amb tanta proximitat s’ha donat alguna anècdota?

Em va passar una cosa molt divertida... a la meva escena hi ha el ciclista perdut i el contrabandista l’enreda perquè l’ajudi a portar un fardell per ensenyar-li el camí. En una representació hi havia una nena petita i després de dos o tres dies me la vaig trobar a la plaça del Roc Blanc i va venir a preguntar-me si el ciclista ja havia trobat la carretera...

És escaldenca, l’obra li ha servit per descobrir coses de la història de la parròquia que no coneixia?

Sí. Inclús sent d’aquí i havent viscut aquí hi ha escenes com la de mossèn Cinto Verdaguer que jo no coneixia molt i també aquesta zona d’Engordany, per molt que siguis d’Escaldes i hi visquis, si no hi has d’anar per alguna cosa concreta no hi vas. Jo de fet he tornat a redescobrir la part d’Engordany.

Als turistes també els atreu la representació?

Ha vingut molta gent del país però també molt turista. Hi ha un turisme cultural que s’interessa per la història i que ha vingut i ha demanat coses perquè no sabien l’any que s’havia impulsat Caldea o no sabien que mossèn Cinto havia vingut a Andorra o no havien sentit a parlar del Pessebre Vivent. És interessant per a tot­hom, per a la gent d’aquí i per al turista que s’interessa per més coses que no siguin les botigues o anar a esquiar.

‘Pessebre Vivent’, ara ‘Turistes i banyistes’. S’animarà a fer quelcom més?

El teatre m’agrada, però m’agrada molt més quan forma part del que és la vida a Escaldes o la història d’Andorra. Sempre que es fa teatre en aquest context a mi m’agrada i m’interessa.

Una escaldenca compromesa, vaja.

De tota la vida i a més quan vaig néixer no érem parròquia, ens ho vam haver de currar [riu].