Martí Boada
“Els científics no podem funcionar a base de tòpics”
De la poètica oculta dels boscos. A l’agost va inaugurar a La Cuina l’exposició ‘Desembocant’ (oberta fins a final de mes), i dilluns tornarà a la Seu per parlar de ‘Catalunya, país de boscos; on som i cap a on anem’, a la mateixa sala a les 20.30 h
“Els científics no podem funcionar a base de tòpics”
El bosc ja ocupa el 60 per cent de la superfície de Catalunya. Ens n’hem d’alegrar o tenim un problema?
Els darrers temps el sector primari ha anat reduint la seva activitat i això ha propiciat l’augment de la superfície forestal: hi ha més matèria seca, i per tant més risc d’incendis; agreujat, a més, pel fet que la temperatura mitjana al país ha augmentat un grau els darrers anys.
Com s’ha d’afrontar aquest augment del medi forestal?
Cal cercar formes de gestió sostenible d’un sistema la producció del qual no està subjecta al control humà. Per terme mitjà, un bosc produeix cinc tones de fusta nova per hectàrea i any, i això no depèn de cap activitat humana, sinó de l’energia del sol.
Què entén vostè per gestió sostenible?
És cert que s’ha abusat del terme sostenible fins al punt que avui dia té més d’un centenar d’accepcions. Per a mi, però, té un significat molt clar: com deia la meva àvia, “si vols tenir ous no fiquis la gallina a la cassola”; és a dir, hem de treballar amb l’excedent, no amb el capital.
Hem oblidat el coneixement dels avis i ara no sabem què fer del bosc.
Hi ha cert corrent d’opinió que defensa que el bosc no es pot tocar, però aquest és un discurs sobretot urbà que es basa en tòpics. Tanmateix, els científics no podem funcionar a base de tòpics, perquè els tòpics amaguen el coneixement.
Per què un científic tria un mitjà artístic, com és l’exposició ‘Desemboscant’, per difondre el seu àmbit de recerca?
He publicat molts llibres de divulgació i he fet alguns programes de televisió, i no renuncio a seguir-ne fent, però també volia seduir l’espectador a través de l’art per mirar d’apel·lar a les seves emocions, tot i que cada peça de l’exposició proposa també diverses lectures científiques.
S’ha dedicat al medi ambient des d’abans fins i tot que el món acadèmic reconegués aquest camp d’estudi: com ha estat la seva formació?
La meva formació comença des de molt petit, en l’entorn familiar, al Montseny, a partir del coneixement empíric i de la vivència diària del bosc. Ha estat una evolució contínua: he après tant d’un pastor com d’un catedràtic, sempre des del compromís per ajudar a comprendre millor els problemes ambientals.
Com veu el futur de la gestió forestal a Catalunya?
No és una qüestió fàcil. A l’administració hi ha divisió entre els que només pensen en termes de metres cúbics de fusta i els que consideren els arbres intocables. A Catalunya, a més, hi ha moltes urbanitzacions envoltades de bosc, la qual cosa converteix la gestió del medi forestal també en una qüestió de seguretat pública.