“Recuperem la memòria perquè la gent no oblidi”

Sí, és un luxe perquè és un actor conegut, amb molta trajectòria, i respectat perquè és una persona seriosa com a professional. Per a mi és un luxe perquè em recolzo molt en ell, transmet seguretat.

És arran de la seva relació d’amistat que sorgeix la idea de fer aquesta obra a Andorra?

Exacte. Néstor ha vingut a Andor­ra perquè està fent una gira per Espanya. Li vaig comentar si coneixia l’obra i va dir que no, tot i que l’autor és amic nostre. I vam dir que la faríem.

De què va l’obra?

Són dos protagonistes. Un general de l’exèrcit argentí i una periodista espanyola que viatja a Buenos Aires per fer-li un reportatge, d’aquí el títol. Aquest general està empresonat per delictes de lesa humanitat. Ella l’entrevista i des del principi manifesta el rebuig per aquesta classe de gent.

L’obra parteix d’un fet i una època concreta, el 1981.

Sí. Hi havia un teatre underground que després de vuit funcions va patir un atac amb una bomba. Es va cremar quasi completament. Temps després, moviments de drets humans van fer una moguda teatral per recordar la bomba que van posar al teatre.

I que Varela va voler recordar.

Santiago Varela va escriure aquesta joieta que és el compendi de la mentalitat i filosofia del que va ser la dictadura i fa parlar el general. El despulla. Qui primer va representar el general va ser Federico Luppi i ara som nos­altres els barruts que prenem el testimoni de Luppi.

El despulla com a excusa per posar el focus en uns fets per tal que no es tornin a repetir, oi?

Sí, persones com Varela tenen memòria, i d’altres com Néstor i jo tenim ganes de posar aquella memòria sobre la taula perquè la gent no oblidi. El feixisme és el feixisme a qualsevol indret.

Com ha estat per a Villa posar-se a la pell d’un feixista?

Néstor és un home molt conscient, culte i informat. Posar-se a la pell del general no li ha costat gens. Al contrari, gaudeix moltíssim fent de general i despullant-lo perquè a la gent li quedi clar. Néstor gaudeix plenament de fer aquest personatge justament perquè ell és contrari a aquesta filosofia i pot mostrar-ho amb major cruesa. Va agafar les regnes del personatge i el va matisar de tal manera que per moments no saps si es fa el boig o està boig.

A l’Argentina manca memòria històrica?

L’Argentina és un país molt contradictori, raríssim, amb gent que estimes i odies profundament. El país està passant per un moment molt cru econòmicament i socialment.

Quines lliçons voldrien que n’extragués el públic?

El greu perill de perdre la memòria i no estar informats.