Eva Flotats
“La inclusió dels joves amb TEA és cada cop més real”
És la coordinadora del programa Joves en inclusió. Nascuda a Organyà, viu a Andorra des de fa un any. Forma part de l’equip del servei d’atenció per a nois i noies de 16 a 25 anys amb diagnòstic de trastorn d’espectre autista.
Com neix el projecte?
Es va realitzar un estudi en el qual es veia que al país hi havia un buit de serveis orientats al trastorn de l’espectre autista per a joves de 16 a 25 anys amb alta atenció de suport. Gràcies a una donació que va rebre la Fundació Privada Tutelar es va crear aquest servei especialitzat per treballar amb nens i nenes de forma individualitzada. De moment és una prova pilot.
Quines són les teràpies que porteu a terme?
Treballem amb tècniques d’evidència científica. Fem habilitats acadèmiques, però també de vida independent, com per exemple estendre la roba o escombrar. A més, tractem de potenciar la inclusió i treballem les habilitats terapèutiques, que són molt importants, perquè tenen dificultats, com per exemple esperar.
I les que més els agraden?
Responen molt bé a totes les activitats, però els agraden sobretot la sala d’estimulació sensorial i la de psicomotricitat, les dues subvencionades per Autea. El que busquem és un espai per trobar reforçadors, coses que els agradin i els ajudin a relaxar-se. Les activitats d’habilitats de vida independent, com ara fer pastissos o anar a comprar, també són de les seves favorites.
Què és el que hem d’entendre del TEA?
És un trastorn del neurodesenvolupament. En fases embrionàries al desenvolupament ja hi ha quelcom que no és correcte. Tenen dificultat de comunicació per a interactuar amb altres, així com de llenguatge. Necessiten rutines i els canvis els costen molt. Tenen dificultats a nivell sensorial i els sobrecarreguen els estímuls. També poden tenir una tolerància al dolor diferent.
Funciona l’estimulació primerenca?
Molt. Ara per sort es fa cada vegada més i és per aquesta línia per on s’ha de seguir. Responen millor a nivell de plasticitat cerebral.
Les famílies també tenen deures per fer.
Tenen un paper molt actiu. Donem pautes perquè des de casa puguin millorar la qualitat de vida. L’important és que tots els objectius que treballin aquí també els treballin a casa. Els joves tenen dificultats per a generalitzar, així que si paren taula aquí ho han de practicar també a casa. Nosaltres farem quatre reunions durant l’any amb les famílies per explicar-los els plans de treball.
Existeix la inclusió real?
Sí. La inclusió dels joves amb TEA és cada cop més real. Hi ha més consciència i sensibilització. Ara començarem a fer convenis perquè joves del país de la mateixa edat que els nostres puguin venir al centre per a fer activitats i fomentar així la inclusió. Hem començat amb el punt jove de la Massana. Un cop al mes vindran aquí a fer activitats, com ara tallers de videojocs o de cuina.