“A l'espanyol mitjà li agrada tocar allò que vol comprar”

Hi ha un ventall ampli, és cert, encara que la major part són estratègies (com ara el phishing) per obtenir les dades personals dels usuaris i fer-les servir de manera fraudulenta.

Hi ha solucions eficaces contra aquestes amenaces?

Hi ha algunes solucions basades en la tecnologia, com ara l’encriptació dels missatges, i altres de tipus legal, com ara tenir la precaució d’operar amb clients i proveïdors que compleixen la llei de protecció de dades.

Es pot exigir a un proveïdor americà, per exemple, que compleixi la llei de protecció de dades de la Unió Europea?

La llei està en vigor des del 2016, però des del maig passat és d’obligat compliment per a totes les empreses i usuaris que dirigeixin els seus serveis vers Europa.

I quan s’incompleix la llei?

La persona que vegi vulnerat el dret a la protecció de les seves dades personals pot actuar directament contra l’infractor, o bé fer-ho a través de les agències de protecció de dades dels diferents països de la Unió Europea. Moltes vegades, però, el problema és executar la sanció.

Fa l’efecte que els ciutadans encara no coneixem prou les lleis que s’apliquen a la xarxa?

Per això cal insistir, tant a les empreses com als autònoms i usuaris particulars, que cal invertir en formació sobre aquestes qüestions, perquè això repercutirà en la seva seguretat a l’hora d’operar a la xarxa, tot i saber que la formació no s’assoleix en dos dies.

S’estima que set de cada deu ordinadors tenen algun tipus de ‘malware’.

És cert, i es deu a diverses causes, com ara descarregar continguts de fonts poc fiables, o també al fet que tres de cada quatre empleats considera normal endur-se continguts dels ordinadors de l’empresa quan canvia de feina...

Això és delicte?

Segons les circumstàncies. Es pot considerar competència deslleial, o bé una acció que atempta contra la protecció de dades. En tot cas, sigui delictiva o no, és una pràctica que destrueix la competitivitat de les empreses.

El desconeixement de les lleis o l’alt nombre d’ordinadors infectats, expliquen el poc ús del comerç electrònic a Espanya?

Pot ser, però penso que si a Espanya encara s’utilitza poc el comerç electrònic és per un altre motiu que té poc a veure amb la tecnologia: a l’espanyol mitjà li agrada tocar els objectes abans de comprar-los.

L’ús de monedes com el bitcoin seria adient per fomentar el comerç electrònic global?

No. Les criptomonedes, com ara el bitcoin, estan sotmeses a una fluctuació brutal, fins al punt que els mercats financers les consideren una inversió d’altíssim risc.