"De l'ús de medicaments vas a l'abús i després a l'addicció"

Fa dos anys vaig començar un postgrau en addiccions i medicaments i vaig decidir fer aquest llibre. Són històries reals de gent addicta d’Andorra, però sobretot d’Espanya i França. I hi ha conclusions com que gent que ha acabat enganxada a l’heroïna va començar amb medicaments amb opiacis.

Sembla increïble.

Hi ha molta gent que va al metge dient que no es troba bé i li diuen que té depressió o angoixa. I no és depressió o angoixa, és tristor. Però la mediquen. I el problema és que ansiolítics, somnífers o calmants són molt addictius. S’han de prendre com a molt un trimestre i si al trimestre estàs igual ho hauries de deixar estar. I també passa que la gent quan té un problema emocional no va a un psicòleg o a un psiquiatre, sinó que va al metge de capçalera. Et donen antidepressius i t’acabes automedicant i enganxant.

Però arribarà un moment que el metge no li’n receptarà?

I és quan te’n vas al mercat negre a buscar pastilles o fins i tot a l’heroïna, que és més barata.

I què s’ha de fer quan es té un problema a emocional?

A la vida es prenen decisions, no medicaments. Has de passar el dol, que són uns sis mesos. Estic a favor de l’ús dels medicaments, són fantàstics, però el problema és que com que funcionen, n’abuses. De l’ús de medicaments vas a l’abús i després a l’addició.

Només parla de medicaments?

Parlo de drogues legals (medicaments, alcohol i tabac), il·legals (opiacis, cànnabis i cocaïna) i de l’addicció al joc o al sexe. I diferencio entre l’ús, aquí pot entrar alguna droga, el joc o el sexe, perquè m’agrada i de manera puntual, però també de l’abús. Quan la teva vida depèn només de donar resposta a aquesta addicció.

I com s’acaba de l’ús a l’abús?

Una de les causes és quan tens molt de temps lliure. Ni estudies ni treballes. O quan tens molta feina i necessites alguna cosa per desconnectar. O quan no saps gestionar el teu temps d’oci. Has de saber i ser conscient quan el teu ús passa a ser un abús.

Hi ha persones més predisposades a convertir-se en addictes?

Sí. Hi ha factors genètics, però també hi ha factors familiars i de la gent amb qui et mous. I Andorra té un greu problema. Els pares no tenen temps lliure i no poden conciliar amb la família. Això comporta que ells es facin addictes i que els fills estiguin molt de temps sols. I a més a casa tenen un accés fàcil a alcohol i medicaments.

S’educa prou els joves?

No, ni a l’escola ni a la família. Tu no pots fumar i beure i dir-li al teu fill que no ho faci. Gairebé tot­hom de jove ha experimentat amb l’alcohol i les drogues. S’ha de parlar amb els fills, és un tema que encara és molt tabú.