“No cal cercar fora aliments que aporten el que ja tenim”

Perquè cada cop hi ha més evidències científiques que tenen més propietats nutritives que els productes convencionals.

Propietats com ara quines?

Entre moltes d’altres, tenen una concentració més alta d’antioxidants i de vitamines, sobretot A, C i E; i en els productes animals, més proteïnes, menys greixos i aquests més saludables.

Consumir productes ecològics és tornar a la cuina de les àvies?

Vol dir afavorir una cuina basada sobretot en els productes de temporada que es donen al territori.

Tanmateix, els canvis alimentaris que han tingut lloc el darrer mig segle no tenen res a veure amb l’augment de l’esperança de vida?

El problema és que encara no coneixem ben bé tots els efectes per a la salut de la industrialització dels processos agropecuaris. No sabem, per exemple, com ens pot afectar l’acumulació a l’organisme de determinats residus químics. Recentment s’ha demostrat que molts residus de plaguicides presents en l’alimentació es poden comportar com disruptors endocrins.

Què vol dir això?

Que tenen efectes nocius sobre el sistema hormonal, els quals poden ser la causa de disfuncions en el metabolisme i de malalties relacionades amb el sistema immunitari. Uns 40 plaguicides d’ús acceptat a la Unió Europea mostren propietats de disruptors endocrins, i 30 d’ells es poden detectar en els aliments com a residus.

Es podria abastir Andorra només amb productes ecològics?

Ara com ara potser no, per això mateix cal que cada cop més productors hi creguin; i que els productors convencionals entenguin que un nivell de producció òptim no és un nivell màxim.

Hi ha dietistes que recomanen productes de proximitat i d’altres que recomanen productes com més exòtics millor; a qui he de creure?

Es pot tenir una alimentació saludable amb els patrons nutricionals que proporciona el territori. No cal anar a l’altra punta del món a cercar productes que ens aporten el que ja tenim a casa.

També passa que, de tant en tant, productes que anys enrere es consideraven saludables deixen de ser-ho, i viceversa.

La nutrició és una ciència relativament jove, i a mesura que avancem en línies de recerca anem assolint més coneixements. Cal ser prudents i recomanar només allò del que tenim evidència científica, per tal d’anar assolint uns hàbits alimentaris més saludables.

Canviar d’hàbits a la cuina i a taula no és fàcil.

És qüestió d’educar, de conscienciar sobretot els infants, i d’adaptar al nostre dia a dia allò que millor pot anar en cada cas.