“Dos establiments han posat ascensor gràcies a les visites”

Nosaltres anem als comerços per veure com estan preparats i per proposar millores. La gent gran, els que ens estem fent grans [riu] n’hi ha que van amb el caminador, en cadira de rodes, i encara que vagin acompanyats necessiten que la botiga tingui certa adaptació: rampes, provadors grans, seients, ascensor... Hi ha dos establiments que han posat ascensor gràcies a les nostres visites.

Comerços més accessibles, vaja.

Sí, però també necessiten música tranquil·la, facilitats si van al supermercat, perquè diuen “ahhhh ja no hi van”, sí que hi van a comprar, jo m’he trobat de vegades persones al súper que van en caminador, o amb bastó, que necessiten ajuda a la caixa, i l’amabilitat d’una persona que els doni un cop de mà. També la informació dels preus, que tingui una mida més gran.

I l’atenció al client?

També demanem que els dependents siguin atents, que tinguin una mica de paciència.

Són importants per a vostès aquests gestos.

Sí, doncs sí. M’he trobat algunes botigues on entres i no et diuen bona tarda o bon dia. I he vist persones grans que carregaven la bossa i no hi ha hagut un treballador que els anés a ajudar.

I que comptin amb vostès?

Sí, és clar. Tots som persones jubilades, una mica grans, i expliquem el que es necessitaria. Hi ha padrins que van acompanyats de fills o de qui els cuida, però també hi ha persones que van soles i necessiten una mica de col·laboració.

Quants comerços ha visitat?

Jo n’he visitat 4, i 3 han estat positius. Els visitem en parelles.

Un bon resultat!

Hem tingut sort, sí.

Vostè quant fa que es va jubilar?

Tinc 74 anys i he treballat fins als 71 gairebé. Fins que la meva filla va dir, “mama, ja”.

I sempre dedicada al comerç, oi?

Vaig pujar a Andorra perquè el meu exmarit venia a fer de joier i la nit de nuvis jo ja estava aquí. Vaig començar ajudant al taller de joieria del marit, després vam obrir una joieria a Escaldes... i després ja en botigues de moda.

No tenia ganes de jubilar-se.

Jo no m’hauria jubilat.

Però ara la porta bé.

Sí, dintre del que cap sí. Tinc les meves amistats, els meus fills, els nets.

I a l’Associació de la gent gran. S’hi va apuntar de seguida?

Deu fer dos o tres anys vaig començar a anar a dinar al Calones, tinc amigues que anaven a l’associació i em van animar a apuntar-m’hi.